Guillem Rocafull i Rocabertí
Guillem Rocafull i Rocabertí (o Guillem (I) de Rocabertí, abans de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí; o Guillem Manuel de Rocabertí i Rocafull) (segle XVII - 1728), fou un noble amb arrelament al Principat de Catalunya i al Regne de València, XXIV Vescomte de Rocabertí, IV Marquès d'Anglesola, VI Comte de Peralada, Gran d'Espanya, III Comte d'Albatera, III Baró de Bétera, Comte de Santa Maria de Formiguera, Baró de Vilademuls, Cavaller de Calatrava.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  |
| Mort | 1728 |
| Protector del braç militar | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Altres | |
| Títol | Vescomtat de Rocabertí Comtat de Peralada Marquesat d'Anglesola Grandesa d'Espanya |
| Família | Rocabertí |
| Mare | Elisenda I de Rocabertí |
 | |
Era fill de Ramon Rocafull-Puixmarín i Mercader, comte d'Albatera i baró de Bétera i d'Elisenda Rocabertí i Safortesa, vescomtessa de Rocabertí.[1][2][3] Era nebot de Ramon Perellós i Rocafull Gran Mestre de l'Orde de Malta. Es va casar amb Antonia Ximénez de Urrea, hereva del comtat d'Aranda,[4] si bé no varen tenir descendència.[3]
Fou protector de Braç militar de Catalunya entre el 1679 i el 1681.[5][6] Segons refereix Francesc de Castellví a les seves Narraciones históricas, en celebrar-se a Barcelona les Corts de 1701, amb Felip IV de Catalunya i V de Castella, el monarca va fer que el Braç militar a corts fos presidit per Guillem Rocafull i Rocabertí, en detriment de Pere Torrelles i Sentmenat, ja que el primer le excedía en fausto y grandeza. Posteriorment (1703) fou elevat pel rei a grande d'Espanya de primera classe.[7] En esclatar el conflicte successori, Rocafull prengué ben aviat partit per Felip V. En represàlia, les autoritats de l'arxiduc Carles d'Austria li confiscaren els béns el 7 de gener de 1706.[8]
Hi ha constància bibliogràfica de la seva participació, com a comte de Peralada i d'Albatera, en les festivitats celebrades a la ciutat de València els dies 28 i 19 de maig de 1691, amb motiu de la canonització de sant Pasqual Bailon. Els cronistes de l'època relaten la seva barroca participació a cavall, com a "rejoneador", en la correguda taurina organitzada, profusament engalanat. La seva intervenció, en la que va ser perillosament descavalcat per un brau, va donar lloc a l'edició de corones poètiques en el seu honor.[nota 1]
| Precedit per: Elisenda I de Rocabertí |
vescomte de Rocabertí |
Succeït per: Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós |
Notes
modifica- ↑ El Comte de Perelada i Albatera va entrar al "circo espacioso" que s'havia bastit a la plaça de Predicadors per a torejar, "vestido de negro, de corte, con sus plumas blancas, blancos borceguíes y acicates de oro." El cronista descriu con estaven adornats tres dels sis cavalls "que con igual generosidad aprestó para salir a la plaça su generosíssima liberalidad", que lluïen "jaeces de felpa de nácar, casi cubiertos de bordaduras de relieves de oro, orladas las extremidades con preciosíssimos rapacejos; bozal de oro, y de oro con muchas borlas y campanillas de lo mesmo, freno muy curioso de oro; y eran tambien de oro todos los evillages, estribos y herraduras. El caballo era de movimiento muy compassado, tocado de plumas blancas y sedas floxas de nacar, y azul." Etc. Fra Josep de Jesús 1692: p. 160-162
Referències
modifica- ↑ Amorós 2014: p. 113, nota 65
- ↑ Rocabertí a: GEC Enciclopèdia.cat
- ↑ 3,0 3,1 Negre 1974 p.81-82
- ↑ Amorós 2014: p. 113
- ↑ Fluvià 1966
- ↑ Martí 2009
- ↑ Amorós 2014: p. 114
- ↑ Amorós 2014: p. 390
Bibliografia
modifica- Amorós 2014 : Amorós i Gonell, Francesc. La Guerra de Successió i l'Orde de Malta a Catalunya. Política, finances i llinatges (1700-1715). Lleida: Fundació Noguera / Pagès Editors, juliol 2014. ISBN 9788499755168 [Consulta: 24 maig 2015]. Arxivat 2015-05-24 a Wayback Machine.
- Fluvià 1966 : Fluvià i Escorsa, Armand de «Relación de los Protectores del brazo militar del Principado de Cataluña y Condados del Rosellón y Cerdaña, y ahora Real Cuerpo de la Nobleza». Hidalguía, 93, 1969, pàg. 153-160 [Consulta: 21 maig 2015].
- Fra Josep de Jesús 1692 : Padre Fray Joseph de Jesus. Cielos de fiesta, Musas de Pascua, en fiestas reales, que a S. Pascual coronan sus más finos y cordialísimos devotos, los de muy esclarecidos hijos de la muy Ilustre, muy Noble, muy Leal, y Coronada Ciudad de Valencia, que con la magestad de las más luzida pompa echó su gran devoción el resto, en las Fiestas de la Canonización de San Pascual Baylon (en castellà). València: Por Francisco Mestre, Impressor del S. Tribunal de la Inquisición, junto al Molino de la Rovella, 1692 [Consulta: 25 maig 2015].
- Martí 2009 : Martí Fraga, Eduard. La classe dirigent catalana. Els membres de la Conferència dels tres comuns i del Braç militar (1697 - 1714) (pdf). Barcelona: Fundació Noguera / Pagès Editors, 2009, p. 73-87. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
- Negre 1974 : Negre i Pastell, Pelai «Extinción de la linea masculina de los Vizcondes de Rocabertí» (pdf) (en castellà). Revista de Girona, 67, 1974, pàg. 81-82 [Consulta: 23 maig 2015].