Nova Catalunya

divisió territorial històrica de Veneçuela proposada per Joan Orpí i del Pou

La província de Nova Catalunya (Nueva Cataluña), també anomenada Cumanagotos o de la Nova Barcelona, foren el conjunt de terres conquerides per l'explorador i militar català Joan Orpí i del Pou[1] l'any 1638 que comprenia un territori extens entre el cap Codera i Los Altos de San Felipe de Austria (actualment Cariaco), i del cap Codera fins al riu Orinoco, en l'actual Veneçuela. Tenia com a capital provincial Nova Barcelona.[2]

Infotaula de geografia físicaNova Catalunya
Imatge
TipusGovernació Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Map
 10° 08′ 14″ N, 64° 41′ 11″ O / 10.1373006°N,64.6862533°O / 10.1373006; -64.6862533
Activitat
Creació1635 Modifica el valor a Wikidata
Mapa del segle xvii de Venezuela abans que un a part del terreny passés a dir-se Nova Catalunya
Mapa del segle xvii de Veneçuela abans que fragment d'aquest terreny passés a ser la Nova Catalunya.

Orpí pretenia que el sector entre els territoris de la governació de Caracas i de Cumanà, llavors anomenat Nueva Andalucía, passés a anomenar-se Nueva Cataluña, justificant-ho per les fundacions de Nueva Barcelona i Nueva Tarragona però la seva petició no va obtenir resposta de Felip IV, a causa del malestar polític entre Catalunya i la monarquia hispànica.[3] La denominació arribà a tenir un estat oficiós, com ho revelen alguns documents escrits, entre els quals la coberta d'un informe del 1639 de l'Audiència de Santo Domingo, sobre la situació de la zona colonitzada per Orpí. Després de la mort de Joan Orpí, el 1645, va sobreviure fins al 1654 quedant incorporada per Decret Reial a la governació de Cunamà o la Nova Andalusia, sent gobernador de Cumaná Pedro de Bizuela.[4][5]

Referències modifica

  1. Pons, Marc. «Nova Catalunya: una colònia catalana a Amèrica?». El Nacional, 17-05-2020. [Consulta: 21 juliol 2021].
  2. Salvador Bernabéu Albert. Poblar la inmensidad: sociedades, conflictividad y representación en los márgenes del Imperio Hispánico (siglos XV-XIX). Editorial CSIC - CSIC Press, 2010, p. 286–. ISBN 978-84-937961-5-0. 
  3. Peña Díaz, Manuel. «El fracaso de las ‘Novas Catalunyas’, por Manuel Peña» (en castellà). Cronica Global, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 2021-07-21. [Consulta: 21 juliol 2021].
  4. «Nova Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Fernando Arellano. Una introducción a la Venezuela prehispánica: culturas de las naciones indígenas venezolanas (en castellà). Universidad Catolica Andres, 1987, p. 453–. ISBN 978-980-244-006-1.