Marie-Dominique Chenu
Marie-Dominique Chenu OP (7 de gener de 1895, Soisy-sur-Seine, França - 11 de febrer de 1990, París) va ser un teòleg dominic francès.[1] Va ser rector de l'Escolta de Teologia de Le Saulchoir a Bèlgica. La seva obra més cèlebre és La fe a la intel·ligència i L'Evangeli a la història.
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | (fr) Marcel Léon Émile Chenu 7 gener 1895 Soisy-sur-Seine (França) | ||||
Mort | 11 febrer 1990 (95 anys) 13è districte de París (França) | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Església Catòlica | ||||
Formació | Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | teòleg, historiador, sacerdot catòlic | ||||
Membre de | |||||
Orde religiós | Orde dels Predicadors | ||||
Premis | |||||
Va aplicar l'anàlisi sociològica a la investigació en la teologia i a l'obra missionera de l'Església. El 1957 va publicar a París l'obra La teologia com ciència al segle XII.
Les seves aportacions teològiques van influir definitivament en el pensament que dugué al Concili Vaticà II. A les sessions d'aquest concili va participar-hi en qualitat d'expert.
el 15 de juny del 2003 fou declarat pòstumament doctor honoris causa a la Universitat de Tübingen per la Facultat Catòlica de Teologia.
Obres principals
modificaReferències
modifica- ↑ «Marie-Dominique Chenu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.