Tribunal de cassació
El Tribunal de cassació en molts països que tenen un sistema jurídic inspirat pel Codi napoleònic és el tribunal suprem. Aplica la «cassació»: l'anul·lació de sentències judicials definitives dictades pels tribunals ordinaris, consell suprem de justícia militar o per àrbitres perquè no són conformes a la llei, infringeixin les garanties processals fonamentals o per error en l'apreciació de les proves.[1] En principi no jutja el fons, sinó només la forma del plet al tribunal d'instància. Quan cassa una sentència, nomina un altre tribunal que ha de refer el plet. A Europa, abans de la creació del Tribunal Europeu de Drets Humans supranacional, era el darrer recurs possible.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | high court (en)   |
El sistema existeix a França, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i altres països europeus. A l'Estat Espanyol, segons el cas, el Tribunal Suprem o els tribunals superiors de les comunitats autònomes actuen com a tribunal de cassació. A Catalunya el recurs de cassació és la via prioritària d'accés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dels assumptes civils regits pel dret català.[2]
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- «El recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya» Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine., Revista de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, 2012, número 266, pàgines 19-27, ISSN 1135-9196
- Francisco Málaga Diéguez, «Els recursos de cassació i extraordinari per infracció processal en la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: aspectes processals», InDret, 2003
Referències
modifica- ↑ «Tribunal de cassació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ LLEI 4/2012, del 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya, Portal jurídic de la Generalitat de Catalunya [Consulta 1 d'abril de 2014]