Max Rostal
Max Rostal (Cieszyn, 7 d'agost de 1905 - Berna, 6 d'agost de 1991) fou un violinista polonès i nacionalitzat britànic posteriorment.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 agost 1905  Cieszyn (Polònia) |
| Mort | 6 agost 1991 (85 anys) Berna (Suïssa) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Interpretació amb violí, interpretació de la viola i educació musical |
| Ocupació | músic, violinista, professor d'universitat, pedagog musical, violista |
| Ocupador | Universitat de les Arts de Berlín Hochschule für Musik und Tanz Köln University of the Arts Bern (en)  |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Violí i viola |
| Família | |
| Fills | Sybil Eysenck |
Premis | |
  | |
Estudià amb Carl Flesch. Durant el període comprès entre 1930 i 1933 impartí classes de violí en la "Hochschule" de Berlín; des de 1944 fins al 1958 en la "Guildhall School of Music", on entre d'altres alumnes tingué a Howard Leyton-Brown[1] i, els alemanys Neithard Resa, Thomas Brandis i Edith Peinemann, i posteriorment en el conservatori de Berna (Suïssa), ciutat en què hi va morir.
Rostal interpretà una àmplia varietat de música, però destacà particularment en la interpretació d'obres contemporànies com el Concert per a violí núm. 2 de Béla Bartók.