Viquipèdia

Jordi Casabona i Barbarà

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:37, 4 gen 2024 amb l'última edició de InternetArchiveBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Jordi Casabona i Barbarà (barri de Sant Antoni, Barcelona, 1957) és un metge i escriptor format en epidemiologia i salut pública als Estats Units, ha dedicat la seva carrera professional a l'àmbit de la prevenció i el control de la sida i les infeccions de transmissió sexual (ITS) i combina la seva activitat científica amb l'escriptura i l'activisme cultural.[1]

Infotaula de personaJordi Casabona i Barbarà
Biografia
NaixementBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata

Activitat científica i salubrista

Es va llicenciar en medicina i cirurgia a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona (1980), va obtenir una beca Fulbright per cursar un Master en Epidemiologia i Salut Pública a la Texas University de Houston (USA, 1986) i es va doctorar en aquesta especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1990. Des de 1987 ha dedicat la seva carrera professional a l'àmbit del VIH/sida i les infeccions de transmissió sexual (ITS). Va treballar a la Surveillance, Forecasting and Assessment Unit del Global Program on AIDS (GPA) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) (1989-1990) amb el Dr. Jonathan Mann, va ser Director del Programa de Prevenció i Control de la SIDA de la Generalitat de Catalunya (1991-1994) i ha estat consultor de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en múltiples ocasions a Etiòpia, l'Índia, Uzbekistan i altres països de l'antiga Unió Soviètica i d'Europa Central. Des de l'any 1995 és el Director Científic del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre el VIH / SIDA / ITS de Catalunya (CEEISCAT) [2] (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) situat al Campus de Can Ruti.[3] L'any 1994 va iniciar la creació del Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de VIH/SIDA/ITS de Catalunya (SIVES), el qual ha estat reconegut per la OMS com un exemple de bones pràctiques en vigilància epidemiològica (Bangkok, 2015).[4] Ha estat el Investigador Principal de múltiples projectes europeus en salut pública finançats per la Comissió Europea, el darrer dels quals, EUROHIVEDAT, inclou a 19 països.[5]

El 1998 va crear la Fundació SIDA Barcelona 2002 -ara Fundació Sida i Societat [6]- per organitzar, conjuntament amb el Dr. Josep Maria Gatell de l'Hospital Clínic de Barcelona, la XIV International AIDS Conference celebrada a Barcelona el juliol de 2002 [7] en la que van participar Nelson Mandela i Bill Clinton. Des de llavors és el President de la Fundació ha través de la qual ha implementat diversos projectes de cooperació internacional en prevenció i control del VIH/ITS i salut sexual a Guatemala, entre ells una de les poques intervencions que ha aconseguit reduir la incidència d'aquestes infeccions en les Treballadores Sexuals d'Amèrica Central, així com un projecte de Nacions Unides (ONU Mujeres)[8] sobre violència sexual.

Des de 1992 dona classes d'Epidemiologia i de Medicina Preventiva i Salut Pública a la UAB (Campus de Can Ruti), així com a professor associat i a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i a la Universitat de Manresa en cursos de post-grau en Salut Sexual i Reproductiva i Salut Comunitaria (https://www.umanresa.cat/ca/professorat/jordi-casabona-i-barbara).

Ha publicat múltiples llibres, capítols i més de 300 articles científics en la seva especialitat. L'any 2008 va ser l'Editor i coordinador del llibre “La Vida a Tragos” [9] amb textos de Bru Rovira i fotografies de Joan Carlos Tomasi, com un document de denúncia de la situació de les Treballadores Sexuals de Guatemala (Viena Edicions, 2009) i de l'exposició que amb el mateix nom s'ha presentat a diversos municipis de Catalunya. L'any 2015 va participar en la col·lecció Fundant un Nou País (Ara Llibres) amb el capítol sobre "La recerca en SIDA a Catalunya".

Actualment forma part del Comité Executiu de la Cohort PISCIS (https://pisciscohort.org/), de la iniciativa Europea EUROTEST (http://www.eurotest.es/html/index.html), de la xarxa internacional COBATEST (https://cobatest.org/) i es el co-cordinador de la xarxa Iberoamericana RIGHT + (http://right-plus.ceeiscat.cat/ Arxivat 2022-11-26 a Wayback Machine.).

Activitat cultural i literària

Ha estat un impulsor de diverses activitats culturals al municipi de Vilassar de Dalt a El Maresme, entre les quals destaquen la reforma del Centre Vilassanès, una entitat coorporativa fundada l'any 1880, per convertir-lo en La Massa Centre de Cultura Vilassarenc,[10] actualment una de les referències culturals d'El Maresme i que va presidir des de l'any 2009 al 2012; l'organització, en col·laboració amb la Global Music Foundation (http://www.globalmusicfoundation.org) del Cicle de Jazz i Poesia de Vilassar de Dalt (2011-2012); i l'organització, cada estiu des de 2007, de la Vetllada Poètico Musical de Vilassar de Dalt per la qual han passat els més destacats poetes vius de Catalunya (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/33-recomana/10-vetllada-poetico-musical-vilassar-de-dalt/video/5609133/)(https://www.youtube.com/watch?v=TzKw4-HNUos)

El 2012 va clausurar el Cicle de Ciència i Poesia de Quark-UAB amb una conferència sobre Poesia i Medicina i el 2016 participà en el II Cicle d'Humanitats i Cultura Sanitària a la Filial de Tortosa i les Terres de l'Ebre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya amb la conferència “Medicina i Poesia, entre l'Art i la Ciència”. L'any 2018 participà en els actes del 850è aniversari de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell, amb la conferència "Medicina, adéu a la paraula ?" conferència que també impartí en el 13è Cicle de Poesia de Badalona (Poesia i cia, 2019).

L'any 2022 fundà l'Associació d'Amics i Amigues del Turó de Sant Sebastià per defensar la restauració de la façana i porta antigues del cementiri de Vilassar de Dalt i contribuir a la preservació ambiental i cultural del seu entorn (https://turosantsebastia.wordpress.com/).

El mes de juliol de 2023 va exposar públicament per primera vegada la seva obra escultorica amb el títol de "Fusta, ferro, paraula" a la galeria ArtAmill de Vinyols i els Arcs (Tarragona)(https://artamill.com/ca/jordi-casabona-fusta-ferro-paraula/

Publicacions

  • Ha publicat articles d'opinió en revistes i diaris com El Temps, La Vanguàrdia, El Periódico i El Punt-Avui.
  • En la mesura del Angles (Ed. Columna, Barcelona, 1998, poemari en català)
  • Narracions curtes a la revista literària Bossanova (Mallorca, 2004)
  • "Del Alba a su Pesar" (Ed. Calima, Madrid, 2005, poemari en castellà)
  • Diversos poemes, poemes visuals i traduccions poètiques a la revista ALGA (Castelldefels, 2005, 2015, 2016)
  • "La Tormenta" en "Doctor ... supongo” (Ed. Ikusager, Bilbo, 2012)[11] (crónica de viatges)
  • Més enllà de la sorra (Ed. El Pont de Petroli, Badalona, 2016, haikú).

Referències

  1. ↑ Martín Matas, Mario «Combinar ciència i poesia» (paper). La Catalunya que empeny (diari Ara) [Barcelona], 11-09-2015 [Consulta: 16 setembre 2015].
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.ceeiscat.cat
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.germanstrias.org/cat/laFundacio.php Arxivat 2016-01-20 a Wayback Machine.
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.lavanguardia.com/vida/20150508/54431130785/la-oms-reconoce-el-sistema-catalan-para-el-monitoreo-del-sida.html
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.euroedat.org[Enllaç no actiu]
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.sidaisocietat.org
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.aids2002.org
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.unwomen.org/es
  9. ↑ Casabona, Jordi, Ed (Textos de Bru Rovira i Fotografies de Juan Carlos Tomasi). "La Vida a Tragos" (en castellà). Viena Edicions, 2008. 
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.lamassaccv.org
  11. ↑ Miguel Gutierrez Garitano y Miguel Gutierrez Fraile. Doctor ... supongo (en castellà). Ikusager, 2012. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Casabona_i_Barbarà&oldid=32901105»