Espiga (1934)

revista mensual, de temàtica religiosa

Espiga fou una revista mensual de temàtica religiosa publicada a Tarragona entre 1934 i 1935. Era la publicació portaveu de l'associació Joventut Catòlica Femenina d'Acció Catòlica.[1]

Infotaula de publicacions periòdiquesEspiga
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà i castellà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciógener 1934 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució12 octubre 1935 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
EditorialArquebisbat de Tarragona Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

L'aparició de la revista Espiga, el gener de 1934, coincidí amb la presidència de l'associació d'Isabel d'Orovio. La revista de temàtica religiosa volia reflectir la idea de l'església cristiana i en concret de la Diòcesi de Tarragona, propietària de la publicació. Segons es recull en el núm.5 de la mateixa revista, el fundador sembla ser que hauria estat Josep Cartanyà i Inglés bisbe de Girona. A l'editorial del núm.1, es diu:

« Necessàriament entre els membres d’una societat que treballen per un mateix fi, deu haver-hi íntima comunicació i canvi d’impressions (...) Espiga el periòdic d’Acció Catòlica serà la llaçada que uneix els nostres esperits (...) portarà (...) el resum de la tasca apostòlica realitzada per les germanes... »
— Editorial, Espiga, núm.1

Polemitzà amb les idees que s'apartaven de l'ideari i moral cristiana: criticaven la moda, el Carnaval...però no es referien a cap altre diari amb qui poguessin rivalitzar.[2]

L'Administració i redacció es trobava ubicada al C. Armanyà, 11 2a. La impressió era obra de Suc. de Torres & Virgili de Tarragona.[1][2]

Pel que fa als col·laboradors habituals i destaquen: Concepció Fuster, Maria Rebull, Pilar Basora (aspirant), Pilar Simó, Josepa Franquet, Pilar Tuset, Eulàlia Bravo, Mercè Enrich, Maria Boronat, María del Claustro.[2]

Algunes seccions habituals eren: “Vida diocesana” on s'informava de l’activitat i la marxa de diferents seccions de JCF de tots els pobles de la demarcació de Tarragona; “Aspirants de JCF” comptava amb escrits i informacions sobre aquesta secció i la seva organització; “Actualitats” on es recollien notícies, normalment de les diferents seccions; “Benjamines de JCF” secció de les aspirants on es recollien notícies relacionades; “El mes litúrgic” s'informava dels actes i celebracions més importants del mes. Altres seccions serien: “Vàries”, “Bolsa de Trabajo” i “Noticiari. Efectives, Aspirants i benjamines”.[2]

Alguns números anaven acompanyats de: fullets on es tractaven temes específics. En el núm.2 de la revista es publicà el fullet: Vida de la Beata Imelda Lambertini, i en el núm.11: Heroismo de una joven cristiana.[2]

Pel que fa a la seva difusió era per subscripció i el marc territorial seria la demarcació de Tarragona. El nombre de lectors és difícil de determinar però s'adreçaria bàsicament a la burgesia i les classes altes.[2]

La seva vàlua es troba en el fet que es útil per il·lustrar la moral catòlica de l'època i ens dona informació sobre les associacions: Acció Catòlica de la dona i la Joventut Catòlica Femenina. A través de la secció "Vida Diocesana", a més a més, se'ns dona informació sobre aquestes associacions en tota la demarcació de Tarragona: qui eren les persones en cada poble que formaven les juntes de la JCF i el nombre de noies que formaven cada grup.[2]

L'últim número publicat fou el núm.13 que es correspon al 12 d'octubre de 1935.[1][2]

A la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona es conserva físicament part de la col·lecció.

Aspectes tècnicsModifica

La revista presentava el següent format: 4 o 8 pàgines de 35 x 24,6 cm. El text es dividia en dues columnes de 10 cm. cadascuna. Les mides de la capçalera eren de 13,2 x 20,8 cm. El títol de la publicació té forma d'espiga, hi trobem també la lletra Tau (lletra grega) sobre una espiga i flors, símbol del treball i la bellesa; tot això encerclat per les paraules: "Juventut Catòlica Femenina. Tarragona". Portava com a subtítol: "Publicació d'Acció Catòlica de la dona".[2]

Publicació bilingüe català/castellà. Un 70% els articles estaven escrits en català. Presentava il·lustracions, majoritàriament fotogravats de personalitats del món religiós. Incloïa, a vegades, publicitat, en ocasions interna i d'altres aliena a l'organització.[2]

El preu anual era de 1,5 pessetes a la ciutat i de 2 pessetes a fora.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Virgili i Sanromà, Josep-P. Tarragona i la seva premsa 1900-1980 (1r Volum). Tarragona: Hemeroteca de la Caixa d'Estalvis Provincial de Tarragona, 1980, p.170. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 La Premsa a la Província de Tarragona durant la Segona República, 1931-1936. [Tarragona]: Diputació de Tarragona, 1996, pp.328-330. ISBN 84-88618-28-X.