Espiritualitat

Tradicionalment l'espiritualitat s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals religiosos. A partir del segle xix l'espiritualitat sovint se separa de la religió, i s'ha tornat més orientada a l'experiència subjectiva i el creixement psicològic. Pot referir-se a gairebé qualsevol tipus d'activitat il·luminadora o experiència meravellosa, però sense una sola definició àmpliament acordada.

No n'existeix una única definició que sigui àmpliament acceptada; enquestes sobre la definició del terme, tal com s'utilitza en la investigació acadèmica, mostren una àmplia gamma de definicions, amb una similitud molt limitada.

Segons Waaijman, el significat tradicional de l'espiritualitat és un procés de re-formació que "té com a objectiu recuperar la forma original de l'home, la imatge de Déu. Per aconseguir això, la re-formació està orientada a un motlle, que representa la forma original: en el judaisme la Torà, en el cristianisme Crist, en el budisme Siddharta Gautama, en l'islam l'Alcorà "

En els temps moderns es posa l'accent en l'experiència subjectiva. Pot denotar gairebé qualsevol tipus d'activitat il·luminadora o experiència meravellosa. Encara denota un procés de transformació, però en un context independent d'institucions religioses organitzades, el que s'anomena "espiritual però no religiós". Houtman i Aupers suggereixen que l'espiritualitat moderna és una barreja de la psicologia humanista, tradicions místiques i esotèriques i les religions orientals.

Waaijman assenyala que "espiritualitat" és només un terme d'una sèrie de paraules que denoten la praxi de l'espiritualitat. Alguns altres termes són "hassidisme, la contemplació, la càbala, l'ascetisme, el misticisme, la perfecció, la devoció i la pietat".

Característiques freqüents en l'espiritualitat

• Transcendència: l'individu vol anar més enllà dels seus límits, unir-se amb l'entorn o els altres o ser conscient de la realitat no perceptible pels sentits
• Sentit: la persona busca un sentit a la seva vida, reflexiona sobre la seva existència (pot incloure meditació formal) i incorpora uns valors que l'ajudi en aquesta recerca de significat.
• No empirisme: l'espiritualitat no es pot mesurar ni localitzar, per a alguns és un sentiment, per a altres un tipus de pensament o l'inconscient i per a uns altres una dimensió de l'ésser (ànima).
• Està lligada al coneixement veritable

Tipus d'espiritualitat

Es distingeixen dos tipus essencials d'espiritualitat: la religiosa i la no religiosa. La primera busca mitjançant la meditació o la pregària apropar-se a la divinitat i conrear l'ànima humana com un mitjà per anar més enllà del món físic i de facilitar la seva salvació després de la mort. La segona sorgeix com a reacció tant al materialisme extrem i el cientifisme predominant a l'edat contemporània com contra l'excessiu control que proposen les religions tradicionals. Busca una transcendència personal, en el convenciment que hi ha diversos plans d'existència més enllà del material i empíric.

Fonts

• Cobb, Mark R.; Puchalski, Christina M.; Rumbold, Bruce. Oxford Textbook of Spirituality in Healthcare, 2012. 
• Houtman, Dick; Aupers, Stef «The Spiritual Turn and the Decline of Tradition: The Spread of Post-Christian Spirituality in 14 Western Countries, 1981-2000». Journal for the Scientific Study of Religion (2007) 46 (3): 305-320, 2007.
• Koenig, Harold; King, Dana; Carson, Verna B. Handbook of Religion and Health. Oxford UP, 2012. 
• McCarroll, Pam; O'Connor, Thomas St. James; Meakes, Elizabeth. Assessing plurality in Spirituality Definitions. In: Meier et al, "Spirituality and Health: Multidisciplinary Explorations", pp. 44-59. Wilfrid Laurier Univ. Press, 2005. 
• Sharf, Robert H. The Rhetoric of Experience and the Study of Religion. In: Journal of Consciousness Studies, 7, No. 11-12, 2000, pp. 267-87, 2000. 
• Saucier, Gerard; Katarzyna Skrzypinska «Spiritual But Not Religious? Evidence for Two Independent Dispositions». Journal Of Personality, 74, 5, 01-10-2006, pàg. 1257–1292. DOI: 10.1111/j.1467-6494.2006.00409.x. JSTOR: 27734699 [Consulta: 5 març 2013].
• Snyder, C.R.; Lopez, Shane J. Positive Psychology. Sage Publications, Inc., 2007. ISBN 0-7619-2633-X. 
• Waaijman, Kees. Spiritualiteit. Vormen, grondslagen, methoden. Kok/Carmelitana, 2000. 
• Wong, Yuk-Lin Renita; Vinsky, Jana «Speaking from the Margins: A Critical Reflection on the ‘Spiritual-but-not-Religious' Discourse in Social Work». British Journal of Social Work (2009) 39, pp.1343-1359, 2009.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espiritualitat

Viccionari