Espluga del Congost

L'Espluga del Congost és una cavitat natural del terme d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, a prop de l'extrem oest del terme, limítrof amb Conca de Dalt (antic terme d'Hortoneda de la Conca).

Plantilla:Infotaula indretEspluga del Congost
TipusBalma
Localització
Entitat territorial administrativaAbella de la Conca (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 10′ 12″ N, 1° 03′ 48″ E / 42.1701°N,1.0633°E / 42.1701; 1.0633
Característiques
Altitud1.080 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió60 (longitud) m
Materialpedra calcària Modifica el valor a Wikidata
Desnivell14 metres Modifica el valor a Wikidata
Història
Períodeedat del bronze Modifica el valor a Wikidata
L'Espluga del Congost, respecte del terme d'Abella de la Conca

Està situada al nord-nord-est de la masia de Cal Borrell, al nord-est de la Pedra Ficada, en un coster en el marge esquerre del fons del congost. A uns tres metres de distància hi ha l'Espluga petita del Congost i, encara, bastant propera es troba l'anomenada Bauma del Congost, de 30 metres d'amplada per 5 de fons i 10 d'alçada. Pertany a la partida d'Ordins.

Es tracta d'una cova natural amb restes de l'edat del bronze, sense estructures[1] d'habitacions. Havia servit d'habitatge ocasional, refugi i cleda.

Etimologia

modifica

Segons Joan Coromines,[2] el topònim Esplugues procedeix del mot comú llatí speluncas (coves o baumes). La segona part del topònim, del Congost, denota la relació de proximitat amb el lloc anomenat el Congost.

Descripció de la cova

modifica

Té una boca força ampla, ja que fa 27 metres d'amplària per 9 d'alçada; rere seu s'obre una galeria única de 60 metres de recorregut, en part dividida per blocs despresos. A la meitat del recorregut de la galeria hi ha una rampa de colada d'origen estalagmític que puja uns 13 metres i duu al final de la galeria en 30 metres més. Una mica més endavant, a 35 metres de l'entrada, s'obre una sala a l'esquerra de la galeria que fa uns 8 metres de diàmetre per dos d'alçada. En un extrem té una obertura que dona a l'exterior, però està obstruïda per blocs de pedra despresos.[3]

Referències

modifica
  1. Carta arqueològica d'Abella de la Conca. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. «Fitxa jaciment - Inventari arqueològic». Arxivat de l'original el 2013-12-29. [Consulta: 24 març 2010].
  2. Coromines, 1995.
  3. Borràs et alii, 1978.

Bibliografia

modifica
  • AYMAMÍ I DOMINGO, Gener i PALLARÈS-PERSONAT, Joan. "El trogloditisme al Pallars. Estat de la Qüestió". A: Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars 1997, 7. Tremp: Centre d'Estudis del Pallars i Garsineu Edicions, 1997. ISBN 84-88294-64-6
  • BORRÀS I XAVIER, J., MIÑARRO I URRESTARAZU, J. M. i TALAVERA I GARCIA, F. Catàleg espeleològic de Catalunya (el Pallars Jussà). Barcelona: Poliglota, tècnica i documentació, 1978. Sense ISBN
  • COROMINES, Joan. "Esplugues". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. IV D-J. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-825-3
  • DE VALLES, Jordi. "Esplugues del Congost". A: Catàleg Espeleològic de Catalunya. Volum I. Alta Ribagorça. Pallars Jussà. Pallars Sobirà. Vall d'Aran. Barcelona: Espeleo Club de Gràcia, 2008. Sense ISBN.

Enllaços externs

modifica