Esports tradicionals del País Valencià

L'esport tradicional del País Valencià per antonomàsia és el joc de la pilota valenciana, del qual existeix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials.[1][2] Aquest esport es practica en més de huit modalitats diferents, tant al carrer com en un trinquet. Durant les partides, és típic que el públic envaïsca l'àrea de joc, i un o dos marxadors arrepleguen les apostes que fan per l'equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilitzats en la indumentària dels pilotaris.

Competició de tir i arrossegament a Benicarló.

D'altra banda, el tir i arrossegament també és un esport autòcton del País Valencià, el qual consisteix en la carrera d'un cavall carregat amb un carro ple de sacs d'arena.[3][4][5][6] El seu origen es remunta als anys 1940 com una disciplina en la qual participaven agricultors.[7] En l'actualitat, amb la disminució de la importància dels animals de tir en la producció agrària, s'ha encarit el cost de mantindre aquests animals. A causa d'això i de l'absència de subsidis, els últims anys la pràctica d'aquest esport ha retrocedit. Al seu torn, les escasses societats de tir formades per fomentar-lo limiten la seua activitat a l'organització dels esdeveniments i a aconseguir fons mitjançant la venda de publicitat en els mateixos.[8]

Finalment, altre dels esports més característics és la colombicultura, o coloms esportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels anys 1920, quan es va estendre per tota la regió, on s'entrena una raça pròpia de colom, el butxó valencià.[9]

Referències

modifica
  1. Federació de Pilota Valenciana
  2. BALAGUER, ARTUR «La selección valenciana de ‘pilota’ prepara ya el Mundial del próximo verano». EDICIONES EL PAÍS, S.L., 08-02-2012 [Consulta: 20 desembre 2013].
  3. «FEDERACIÓ DE TIR I ARRASTRE». Arxivat de l'original el 2013-06-14. [Consulta: 1r maig 2020].
  4. «Deportes autóctonos en Valencia». Diario El País, 30.
  5. «Alrededor de 170 caballos compiten en el concurso de tiro y arrastre». Diario El Mundo, 18.
  6. «Un total de 200 caballos percherones participarán en el Concurso de Tiro y Arrastre de Castellón». Castellón Diario, 04. Arxivat de l'original el 9 de gener de 2014. [Consulta: 29 desembre 2013].
  7. E. Montaner, A.Castellanos, G.Cebrián, L. Herrería, L. Quilis y M. Benito. M. Cinta Mañé Seró. Las Competiciones de Tiro y Arrastre en la Comunidad Valenciana: Un recuerdo a la memoria histórica de la labor del caballo en las tareas del campo agrícola. Valencia: Asociación Española de Historia de la Veterinaria, 24, 25 y 26 DE NOVIEMBRE DE 2011, p. 533-536. ISBN 84-616-7245-3 [Consulta: 1r maig 2020].  Arxivat 2013-12-20 a Wayback Machine.
  8. Piqueras Infante, Andrés. «Sociedades de tiro y arrastre». A: La identidad valenciana: la difícil construcción de una identidad colectiva. 5. Primera. Valencia, España: Escuela Libre Editorial, 1996, p. 70-71 (Colección Tesis y Praxis). ISBN 84-88816-19-7. OCLC 36930832. 
  9. «FEDERACIÓN VALENCIANA DE COLOMBICULTURA». Arxivat de l'original el 2013-12-18. [Consulta: 1r maig 2020].