Esquena d'ase

construcció amb dos pendents forts

Esquena d'ase o serrera en arquitectura s'utilitza per indicar diferents estructures amb doble pendent més o menys simètric, com ara l'acabament d'un mur amb un doble rengle de teules,[1][2] el carener d'una coberta de doble pendent,[3] el joc d'inclinacions transversals que es dona, en una recta d'una carretera o d'un carrer, entre les dues vores de la calçada, per a desguassar l'aigua de pluja[4] o en ponts formats d'arcs apuntats que li donen un fort pendent al seu punt central.[5] Els ponts d'esquena d'ase són construccions posteriors al segle XIV i que van continuar edificant-se fins al segle xviii.[6] Al món ferroviari, en una estació de classificació es diu esquena d'ase per a un canvi de rasant en la via d'entrada al feix des d'on hom deixa anar els vagons cap a la via que calgui.[7] En la construcció viària, s'utilitza per a un cert tipus de reductor de velocitat.[8]

ReferènciesModifica

  1. «esquena d'ase (constr. 1)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «serrera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «esquena d'ase (constr. 2)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Esquena d'ase». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  5. Ripoll i Masferrer, Ramón. L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat : Girona, 1760-1835. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 207 (Núm. 269 de Biblioteca Abat Oliba). ISBN 9788484157519. 
  6. Cabestany i Fort, Joan-F. «Els ponts medievals». Amics de l'Art Romànic: circular, març 2002, pàg. 21.
  7. «esquena d'ase (ferroc.)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Delort, Joan. «2.1. Les esquenes d'ase i els passos de vianants de ressalt». A: Dossier tècnic de seguretat viària: Elements reductors de velocitat (pdf). Servei català de Trànsit, p. 7-9.