Estàtua sedent de Quefrè
L'Estàtua sedent de Quefrè fou tallada per escultors egipcis entre els anys 2550-2480 ae, i es considera una escultura clàssica de l'època de les piràmides i una de les més importants obres de l'art de l'antic Egipte.[1]
 Detall de l'estàtua sedent de Khefren  | |
| Tipus | obra escultòrica |
|---|---|
| Creador | (anònim) |
| Creació | dècada del 2570 aC ↔ dècada del 2550 aC |
| Període | Dinastia IV d'Egipte |
| Material | gneis diorita |
| Mida | 168 ( ) × 57 ( ) × 96 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu d'Antiguitats Egípcies (El Caire) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | JE 10062 |
Troballa i història
modificaL'estàtua sedent, la trobà l'any 1860 l'egiptòleg francés Françoise Auguste Ferdinand Mariette (1821-1881), en un pou enllosat del temple de la Vall, proper a Guiza, i representa Quefrè, quart faraó de la dinastia IV d'Egipte, que regnà de c. 2547 a 2521 ae (segons Von Beckerath). Al mateix lloc s'han trobat fragments d'estàtues de Quefrè, fins a 23, més o menys completes, i en conjunt representarien un programa iconogràfic del temple funerari, com a síntesi del poder terrenal i celeste.[2]
En la Llista d'Abidos l'anomenen Quefrè, així com en la Llista de Saqqara. El Papir de Torí li dona 20 anys de regnat (dades molt danyades). Manetó el denomina Quèops II i li assigna 66 anys de govern.
Fill de Quèops i Henutsen, es casà amb Meresanj III, filla de Kauab i dipositària dels drets dinàstics, amb Jamerernebty I, mare de Micerí, i amb Jamerernebty II.
Descripció
modificaQuefrè apareix assegut al tron reial, amb mirada hieràtica a l'infinit; les mans reposen en cada cama, la dreta en puny duent un rotlle, símbol d'estatus, i l'esquerra amb els dits estesos com per rebre ofrenes per al seu renaixement. Duu un faldellí tripartit i la lligadura nemes de lli, rematada per l'ureu reial i una falsa barba reial. Tots aquests símbols pretenen indicar la naturalesa divina del faraó.[3] Se n'ha deteriorat l'avantbraç esquerre i part de la cama esquerra.
Aquesta representació no és un retrat, sinó un símbol del poder de Quefrè; utilitza convencions artístiques de l'època: un físic idealitzat, un rostre no envellit i proporcions ideals del cos.[4] El retrat idealitzat egipci no volia representar trets individualitzats, sinó proclamar la naturalesa divina de la reialesa.
El tron cúbic duu dos cossos de lleones estilitzades. Als laterals, el símbol del sema-tauy, emblema de la unió de les dues terres, representades per la planta de lotus (símbol de l'Alt Egipte) i del papir (del Baix Egipte).[5] El déu Horus o Behedet, representat com un falcó amb anell shen, protegeix la part posterior del cap de Quefrè amb les ales esteses, una altra referència a l'Egipte unit.[6] Els peus de Quefrè recolzen sobre una plataforma plana, tallada amb nou arcs, que representen el domini del rei i del regne sobre les tribus enemigues, els Nou arcs.
La figura s'exhibeix de manera permanent al Museu Egipci del Caire.
Característiques
modifica- Estil: art egipci.
- Material: diorita.
- Alçada: 168 cm.
- Amplària: 57 cm.
- Longitud: 96 cm.
Galeria d'imatges
modifica-
Museu Egipci del Caire -
Detall del falcó posat amb les ales desplegades que representa Behedet o Horus, com a protector de Khafra
Referències
modifica- ↑ José Landa Bravo y Pedro F. García Gutiérrez; vol I. La escultura. Madrid: Ediciones Antiquaria, 1990. ISBN 84-86508-15-0.
- ↑ Alessandro Bongioanni (ed.); Estatua de Khafre. Los tesoros del Antiguo Egipto. Alcobendas, Madrid: Libsa, 2007, p. 68-69. ISBN 84-662-1295-7.
- ↑ Kleiner, Fred S., Gardner's Art through the Ages: The Western Perspective, Volumen I, 13ª ed., Cengage Learning, 2008. pp. 62-63.
- ↑ Dobbins, John. "Egyptian Art." Intro to Art History. University of Virginia. Charlottesville, 2010.
- ↑ Davies, Penelope J. E. (2007). Janson's history of art: western tradition, 7a ed., Pearson.
- ↑ Francisco L. Borrego Gallardo «Remarques sur le dieu Béhédety dans l'Ancien Empire» (en francés). Trabajos de Egiptología/Papers on Ancient Egypt, 2004. ISSN: 1695-4750.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica