Les estàtues de Gudea són un conjunt de vint-i-set escultures que van ser trobades a Lagaix, un estat de la Mesopotàmia meridional. Gudea va governar entre el 2144 i el 2124 ae. Les estàtues demostren un nivell molt sofisticat de destresa per a l'època. Els arqueòlegs han classificat les estàtues conegudes com A-AA.

Infotaula d'obra artísticaEstàtues de Gudea

Modifica el valor a Wikidata
Estàtua sedent del príncep Gudea, al Museu del Louvre
Estàtua O, Copenhaguen

Procedència modifica

Les estàtues A-K aparegueren durant les excavacions d'Ernest de Sarzec al pati del Palau d'Adad-nadin-ahle a Telloh (antiga Girsu). Les estàtues M-Q procedeixen d'excavacions clandestines a Telloh el 1924; la resta venen del comerç d'art, amb procedència desconeguda i, de vegades autenticitat dubtosa. No hi ha certesa que les figures L i R representen Gudea.

Descripció i propòsit modifica

Les estàtues pretenien representar el governant en els temples, per oferir una constant oració al seu servei; se'ls feien ofrenes a aquestes escultures. La major part de les estàtues incorporen una dedicatòria explicant a quin déu s'adreçava. Gudea està assegut o en peus; en un cas (N, Gudea amb el vas que vessa), sosté una gerra d'aigua. Normalment vesteix un kaunakes ajustat, potser fet amb pell d'ovella, i un vestit llarg amb borles. Només en un exemple (M, estàtua Soclet) duu un vestit diferent, que recorda la vestimenta reial accàdia (tors de Manixtuixu). En la falda d'una d'elles (estàtua B) hi ha el plànol del seu palau, amb l'escala de mesurar al costat. L'estàtua F és semblant a la B; a les dues els falta el cap, i tenen en la falda un tauler amb una escala de mesurar, només que l'estàtua F no té plànol del terreny.

Grandària i material modifica

Sembla que les estàtues més antigues són petites i fetes en alabastre; més tard, quan s'establiren rutes comercials més àmplies, s'usà un material exòtic més car, la diorita. La diorita ja l'havien usada antics governants sumeris (Estàtua d'Entemena). Segons la inscripció, aquest material (o gabre, na4esi) procedia de Magan. Les restes d'una estàtua de diorita molt gran al Museu Britànic podrien ser una representació de Gudea, però no pot assegurar-se amb certesa. El que resta de l'estàtua té metre i mig d'alt (i pesa més de 1.250 kg), la qual cosa significa que si estigués plenament reconstruïda, l'estàtua superaria els tres metres d'alt i seria l'escultura més gran d'aquest governant, de les descobertes.[1]

Inscripció dedicatòria modifica

La dedicatòria de les estàtues de diorita normalment expliquen com el patesi Gudea feu portar diorita de les muntanyes de Magan, li donà la seua forma, perquè s'honorara un déu-dea i la portà a un temple. La major part de les estàtues grans (quasi de grandària natural, la D és fins i tot més gran) estan dedicades als déus principals de Lagaix: Ninurta, la seua esposa Ba'u, les dees Gatumdu i Inanna i Ninhursag com la "Mare dels déus". Q està dedicada a Ningiszida, deïtat protectora personal de Gudea més pròpiament relacionada amb Fara i Abu Salabik; les més petites M, N i O a la seua "esposa" Gestinanna. La relació entre Ningiszida i Gestinanna la degué inventar Gudea per aconseguir una connexió més estreta amb Lagaix.

Taula d'estàtues modifica

Nom Material Grandària Postura Procedència Dedicada a Hui en Nombre de catàleg en el museu
A diorita 1,24 m en peus excavacions d'I. de Sarzec, Telloh Ninhursag/Nintu Louvre AO 8
B diorita 0,93 m sedent excavacions d'I. de Sarzec, Telloh Ningirsu Louvre AO 2
C diorita 1,38 m en peus excavacions d'I. de Sarzec, Telloh Inanna Louvre AO 5
D diorita 1,57 m sedent excavacions d'I. de Sarzec, Telloh Ningirsu Louvre AO 1
diorita 1,42 m en peus excavacions d'I. de Sarzec, Telloh Ba'o Louvre AO 6
F diorita 0,86 m sedent excavacions d'I. de Sarzec, Telloh Gatumdu Louvre AO 3
G diorita 1,33 m en peus excavacions d'I. de Sarzec, Telloh Ningirsu Louvre AO 7
H diorita 0,77 m sedent excavacions d'I. de Sarzec, Telloh Ba'o Louvre AO 4
I diorita 0,45 m sedent excavacions d'I. de Sarzec, Telloh Ningishzida Louvre AO 3293 + AO 4108
J diorita -- -- excavacions d'I. de Sarzec, Telloh -- -- --
K diorita 1,24 m en peus excavacions d'I. de Sarzec, Telloh Ningirsu -- --
diorita -- -- -- -- (Kudurru) --
M alabastre o paragonita 0,41 m en peus excavacions clandestines, Telloh 1924 Gestinanna Detroit Institute of Arts --
dolerita, calcita o esteatita 0,61 m en peus excavacions clandestines, Telloh 1924 Gestinanna Louvre AO 22126
O esteatita 0,63 m en peus excavacions clandestines, Telloh 1924 Gestinanna Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhaguen NCG 840
diorita 0,44 m sedent excavacions clandestines, Telloh 1924 Ningishzida Nova York, Museu Metropolità d'Art 59.2
diorita 0,33 m sedent excavacions clandestines, Telloh 1924 Ningishzida cos a Bagdad, cap a Filadèlfia cos: 2909, cap: CBS 16664
R diorita 0,185 m sedent comerç d'art Namhani Museu Semítico d'Harvard HSM 8825
calcària -- en peus -- -- Louvre --
T -- 1,24 m -- -- -- Col·lecció Golenishev --
O dolerita 0,71 m sedent Selèucia del Tigris prop de Selèucia Ninhursag/Nintu Museu Britànic[2] 98065
diorita 0,78 m en peus comerç d'art -- Museu Britànic[3] 122910
W diorita -- -- -- -- -- --
X diorita -- -- -- Meslamta'ea -- --
I calcària -- -- -- Ningirsu -- --
Z diorita -- -- -- -- -- --
AA calcària -- -- -- -- -- --

Referències modifica

Bibliografia addicional modifica

  • Edzard, Dietz Otto. «Gudea and His Dynasty». A: Royal Inscriptions of Mesopotamia Early Periods - RIME 3/1. Toronto University Press, 1997. 
  • Johansen, F. «Statues of Gudea, ancient and modern». A: Mesopotamia. 6, 1978. 
  • Parrot, A. Tello, vingt campagnes des fouilles (1877-1933), 1948. 
  • Steible, H. «Versuch einer Chronologie der Statuen des Gudea von Lagas». A: Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesellschaft. 126, 1994, p. 81-104. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estàtues de Gudea