Obre el menú principal
Estabilitzador vertical individual convencional d'un avió Boeing B-29 Superfortress.

L'estabilitzador vertical d'una aeronau, míssil o bomba militar es la superfície destinada a garantir l'estabilitat en la direcció,[1] proporcionant característiques d'estabilitat aerodinàmica direccional i fent possibles les maniobres fora del pla de simetria, l'aterratge amb vent creuat i el control després de la fallada d'un motor situat fora del pla de simetria. Normalment es troba a la part superior i posterior del centre de gravetat del fuselatge i sol estar format per un pla fixe, anomenat deriva, i el timó de direcció.[2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. How to Become a Pilot: The Step-By-Step Guide to Flying (en anglès). Sterling Publishing Company, 1987, p.21. ISBN 0806983868. 
  2. Diccionario enciclopédico de tecnología. Vol.1 (en espanyol). Madrid: Síntesis, S.A., 2000, p. 796. ISBN 9788477388159.