L'estabulació és la cria del bestiar en estables.

Actualment es practiquen tres sistemes d'estabulació del bestiar:

  • l'estabulació total o permanent,
  • l'estabulació semipermanent o semiestabulació,
  • l'estabulació lliure.

Els tres sistemes tenen avantatges i s'utilitza un sistema o un altre depenent de diversos factors com les possibilitats de l'entorn, l'objectiu productiu, el tipus de bestiar, el rendiment de la mà d'obra, l'optimització de les instal·lacions, entre d'altres.

Estabulació permanent modifica

Els animals disposen durant tot l'any de farratge verd. L'aliment els és subministrat en les menjadores i no surten mai a pasturar.

Entre els avantatges d'aquest sistema es poden citar:

  • la facilitat en el control dels ramats,
  • a partir de parts programats la possibilitat d'elaboració i producció durant tot l'any,
  • l'augment de la producció,
  • els beneficis en la producció,
  • estalvi de mà d'obra.

L'estabulació permanent ha de comptar amb recursos necessaris que comportin un benefici real sobre els costos d'instal·lacions i maquinària.

Semiestabulació modifica

Suposa una combinació de l'aprofitament dels recursos naturals de les pastures amb el suport alimentari al corral i una atenció concreta en les fases productives.

La semiestabulació, en aprofitar les pastures del medi natural, garanteix una millor qualitat i gust en els productes resultants.

Alhora, en aplicar-se tècniques, com el munyiment mecànic, propi dels règims d'estabulació permanent, s'aconsegueix una bona intensificació productiva.

Estabulació lliure modifica

És un sistema tradicional millorat en el qual, encara que segueixi sent molt dependent del pasturatge, el bestiar s'estabula a la nit i fins i tot durant el període de lactància. Això permet:

  • un estalvi de temps en la cura i neteja de les places dels animals,
  • una millora de l'estat sanitari dels animals i augmenta el seu benestar,
  • que el munyiment higiènic resulti més fàcil.

En les explotacions de bestiar oví, per exemple, es tendeix, per a la seva supervivència en el mercat i competitivitat, a l'estabulació permanent.

L'escassetat i alt cost de la mà d'obra i la necessitat d'incrementar la productivitat, inclinen la balança cap a opcions de visió empresarial de les explotacions.

Els moderns plantejaments en la millora de les explotacions ovines, tendeixen doncs, precisament, a la racionalització i control de tots els processos d'explotació. Utilització de recursos informàtics, mecanització de la composició i repartiment de l'aliment, màxima seguretat sanitària, control de la reproducció per tal d'incrementar la productivitat, millora de la mà d'obra i normalització de les condicions laborals dels treballadors de l'explotació, mantenint, per descomptat, la rendibilitat de tot el sistema.