Estalactita

Una estalactita (del grec "Σταλακτίτης", stalaktos, gota) és una concreció amb forma de caramell de carbonat de calci, un tipus d'espeleotemes, que penja del sostre o de la paret d'una cova calcària. També es coneix com a caramell, degotís o degotall.

Estalactita

Es forma al llarg de milers d'anys per precipitació dels minerals continguts en les aigües subterrànies que es filtren, molt a poc a poc, a través del sostre de la cova. L'aigua en circulació per terra, sobre la caverna, adquireix hidrogencarbonat de calci al passar per la roca calcària. Quan l'aigua es filtra gota a gota fins al sostre de la cova, tendeix a adherir-se a aquesta i a formar gotetes. Quan aquestes perden part de l'aigua i del diòxid de carboni, el carbonat de calci precipita i forma els dipòsits semblants a caramells. En escórrer-se més aigua pel sostre, la precipitació de carbonat de calci continua i els dipòsits creixen en longitud i amplada constituint estalactites. Sovint són enormes i adopten formes curioses.

El carbonat de calci pur és blanc, però les estalactites acostumen a tenir diferents colors a causa de les impureses que conté el mineral. Part de l'aigua filtrada cau en el terra i s'acumulen masses de carbonat de calci semblants a estalactites invertides. Aquests dipòsits, que creixen cap amunt des del terra de les coves, s'anomenen estalagmites.

Les estalactites i les estalagmites es troben sovint en parella i poden ajuntar-se formant columnes que poden créixer fins a aconseguir fins a 1,5 metres de diàmetre. Poden formar-se en sostres i terres de formigó, tot i que es formen més ràpidament en l'ambient natural d'una cova.

A les coves de Nerja (Màlaga, Espanya) i a la Gruta Rei do Mato (Sete Lagoas, Minas Gerais (Brasil)) es troben algunes de les estalactites més llargues conegudes.

Hi ha unes estalactites especials, anomenades excèntriques, que creixen en qualsevol direcció.

Vegeu també

• Estalagmita
• Columna