Estaminodi

En botànica, un estaminodi és un estam estèril, rudimentari o abortiu, que no produeix grans de pol·len. Els estaminodis són habitualment poc visibles i semblants als estams, i se solen situar a la part interna de la flor. De vegades són prou llargs com per sobresortir de la corol·la i fer-se conspicus. En alguns casos s'han transformat en nectaris, com en el cas de l'Hamamelis, o en peces petaloides, com a les plantes del gènere Canna.

Estaminoides exserts, ocupant el centre i envoltats pels estams d'una flor d'Aquilegia viridiflora

Els estaminodis poden ser característiques diferencials entre espècies, com succeeix en les orquídies del gènere Paphiopedilum i entre les plantes del gènere Penstemon.

Bibliografia

• Gola, G., Negri, G. y Cappeletti, C. 1965. Tratado de Botánica. 2da. edición. Editorial Labor S.A., Barcelona, 1110 p.
• Font Quer, P. 1953. Diccionario de Botánica. Barcelona, Labor.
• Peter Leins, Claudia Erbar: Blüte und Frucht. Aspekte der Morphologie, Entwicklungsgeschichte, Phylogenie, Funktion und Ökologie. E. Schweizerbart'sche Verlagsbuchhandlung, Stuttgart 2000, ISBN 3-510-65194-4.
• Peter Sitte, Elmar Weiler, Joachim W. Kadereit, Andreas Bresinsky, Christian Körner: Strasburger – Lehrbuch der Botanik für Hochschulen. 35 Auflage. Spektrum Akademischer Verlag, Heidelberg 2002, ISBN 3-8274-1010-X.
• Urania Pflanzenreich, Höhere Pflanzen Bd.2 - Urania-Verlag Leipzig, Jena, Berlin - 2.Auflage 1976 - Seite 336
• Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8va. edición. Omega, Barcelona, 1088 p.