Estat Edo

Estat Edo
Localització
	6° 30′ N, 6° 00′ E / 6.5°N,6°E
Estat	Nigèria
Capital	Benin City
Conté la subdivisió	Akoko Edo (en) ; Egor (en) ; Esan Central (en) ; Esan North-East (en) ; Esan South-East (en) ; Esan West (en) ; Etsako Central (en) ; Etsako East (en) ; Etsako West (en) ; Igueben (en) ; Ikpoba Okha (en) ; Oredo (en) ; Orhionmwon (en) ; Ovia North-East (en) ; Ovia South-West (en) ; Owan East (en) ; Owan West (en) ; Uhunmwonde (en)
Població humana
Població	4.235.595 (2016) (237,93 hab./km²)
Idioma oficial	anglès
Geografia
Superfície	17.802 km²
Limita amb	Estat de Kogi ; Estat del Delta ; Estat d'Ondo
Dades històriques
Anterior	Bendel
Creació	27 agost 1991
Organització política
Òrgan executiu	consell executiu d'Edo
Òrgan legislatiu	Assemblea d'Edo Circumscripció: 24, (Escó: 24)
Identificador descriptiu
Codi postal	300001
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	+234
ISO 3166-2	NG-ED
Lloc web	edostate.gov.ng

Edo és un estat federat de Nigèria occidental. La capital n'és la ciutat de Benín. Limita el del nord i est amb l'estat de Kogi, al sud amb l'estat del Delta i a l'oest amb l'estat d'Ondo.

Història modifica

La terra ara coneguda com a estat Edo, amb la ciutat de Benín com a capital, té una història llarga. Els historiadors i els investigadors tracen la seva existència a la prehistòria. En temps més recents, des de vers els segles X-XII, fou una comunitat ben organitzada i unificada sota una poderosa autoritat monàrquica, dirigida per l'Ogiso (rei), amb una maquinària de govern que representant les branques legislativa, executiva i judicial, amb alguna forma de control i equilibri més o democràtica. Els habitants es van anomenar Igodomigodo {Benins/binis} {Edo}.

El príncep E. Eweka diu: "Ningú està realment segur sobre l'origen dels edos l'origen dels quals sembla que s'ha estat perdut en mites i llegendes del distant passat". El que és segur és que la civilització edo té més de 6000 anys segons evidència científica, molt abans que els primers habitants antics edos visquessin a un terra unificada sota l'autoritat d'un Ogiso. Els igodomigodos {edos} {binis} es governaven a través d'un antic sistema d'autogovern anomenat Owere {ancians de la comunitat}. La persona mascle més vella en la comunitat que era també el major dels Owere era automàticament instal·lada com Odionwere {el més gran entre els ancians de la comunitat}. L'Odionwere i l' Owere dirigien el dia-a-dia de les seves diverses comunitats. Aquest sistema és pràctica encara a la terra Edo.

La ciutat de Benín fou la seu del govern del regne de Benín, un dels grans regnes (imperis) africans més potent durant els segles XV i XVI. La seva autoritat i la seva influència s'estenia fins a la costa de la moderna república de Benín al delta de Níger, al nord-oest del riu Níger i a Onisha a l'est. Quan la ciutat de Benín va ser envaïda i finalment va caure en mans de les forces de la Companyia Reial del Níger (britànica) el 1897, el país edo no va tardar a quedar sota la jurisdicció britànica com a part del protectorat de Nigèria del Sud (1900).

La caiguda d'Imperi de Benín era un esdeveniment que el poder colonial britànic sempre havia esperat; això va donar l'oportunitat als britànics d'estendre el seu imperi a Àfrica Occidental. Amb l'Imperi de Benín fora del seu camí va sorgir un domini colonial anomenat Colònia i Protectorat de Nigèria (per la unió de la colònia i Protectorat de Nigèria del Sud i el Protectorat de Nigèria del Nord el 1914).

Quan Nigèria va obtenir la seva independència el 1960 estava formada per tres regions, Nord, Oriental i Occidental; el país edo estava dins d'aquesta darrera. Benín i Delta [ estat de Bendel ] estava poblat per persones que comparteixen un origen comú, cultures, pràctiques religioses, i els avantpassats localitzables a l'antic Imperi de Benín. Aquests llaços històrics i la descoberta d'arrels comunes va transformar la identitat i va cristal·litzar en una consciència política i en un moviment polític ampli liderat per Oba Akenzua II que pressionava enèrgicament per la creació d'una regió separada amb Benín i el Delta. Aquest ideal d'una regió separada no va trobar el favor amb del govern regional occidental. Després de molt debat polític i constitucional un referèndum fou finalment celebrat el 27 de juliol de 1963. El resultat fou massiu i aclaparador: el 87% dels votants qualificats donaven suport a una regió separada per a les províncies de Benín i Delta, el 29% més del mínim estatutari. La llei sobre la regió de Mid-Western de 1962 va adquirir força legal el 9 d'agost de 1963 iniciant-se el govern separat de la nova regió dominada pel grup ètnic-lingüístic edo, com a quarta regió de Nigèria. Dennis Osadebey va ser nomenat administrador el 9 d'agost de 1963 i finalment esdevingué el primer ministre el febrer 1964.

Quan Nigèria fou reestructurada passant de quatre regions a dotze estats el 27 de maig de 1967, la regió Mid-Western va passar a ser l'estat Mid-Western, retenint les seves fronteres originals. El 3 de febrer de 1976, quan el règim militar de Murtala Muhammad va subdividir els 12 estats de Nigèria establint fins a 19 estats, Mid-Western va agafar el nom d'estat de Bendel, amb algun ajustament menor en les fronteres geogràfiques, amb cessió menor d'algun àrea fluvial a l'estat de Rivers. El 27 d'agost de 1991 Bendel va ser dividit en dos estats: L'estat Edo era un d'ells, retenint la ciutat de Benín com la seva capital com a continuació de la regió i estat Mid-Western i l'estat de Bendel. L'estat Edo va ser constituït el 27 d'agost de 1991 al mateix temps que l'estat del Delta que fou l'altra.^[1]

Governadors modifica

En les eleccions de 1992 John Odigie Oyegun (el candidat del Partit Social-democràtic de Nigèria SDP) es va enfrontar a Lucky Igbinedion (el candidat de la Convenció Republicana Nacional NRC), però les eleccions foren anul·lades el 4 de febrer d'aquell any pel tribunal electoral. Entre les reclamacions de Igbinedion hi havia que l'Oba de Benín i un dels seus caps, Nosakhare Isekhure, havien donat suport irregular a Oyegun. Finalment però la victòria d'aquest fou confirmada el 18 de març de 1992.^[2]

El 20 de març de 2008, un tribunal electoral va anul·lar l'elecció de Oserheimen Osunbor del Partit Democràtic Popular (PDP) i va declarar al seu rival i dirigent laboral Adams Oshiomhole del Congrés d'Acció com el guanyador. La decisió va ser basada en diverses irregularitats de vot.^[3]

Oshiomhole va ser votat per un segon terme el 2012.

Àrees de Govern local modifica

L'estat Edo consisteix en divuit (18) Àrees de Govern Local que són:

Akoko-Edo
Egor
Esan-North-East
Esan-Central
Esan-South-East
Esan-West
Etsako-Central
Etsako-East
Etsako-West
Iguegben
Ikpoba-Okha
Oredo
Orhionmwon
Ovia-North-East
Ovia-South-West
Owan-East
Owan-West
Uhunmwonde

Superfície, població, ètnies, llengües modifica

La superfície de l'estat és de 17.802 km² (sent el 22è del 36 estats). La població al cens de 2006 era de 3.218.332 habitants. L'estimació de població pel 2014 és 5 milions.

L'anglès és la llengua oficial de l'estat. Les llengües indígenes importants parlades en l'estat són Igarra, Edo, Esan i Okpamheri.^[4] Edo acull diverses etnicitats, entre ells els edos, okpe, esan, afemais, ora, owan, akoko-edos, igbanke, emai i ijaw.

Economia modifica

És un estat turístic. Entre els centres turístics el d' Imiegba Uchikpo River. Les atraccions turístiques d' Edo inclouen l'estatua d'Emotan a la ciutat de Benín, el llac Ise, la platja del Riu Níger a Agenebode, Etsako-East; la plaça Ambrose Alli a Ekpoma; les platges del riu Níger a Ilushi, i els turons Somorika a Akoko Edo, amb un centre turístic del govern a Ososo al mig d'un decorat espectacular.^[5]^[6]

L'estat produeix petroli.^[7] L'estat és també notable pels productes agrícoles següents: goma, cacau, fruites seques. Hi ha mines de pedres precioses com el quars, ametista, mica, dolomita, pedrà de granit i pedra de llima utilitzada en la producció de ciment a Okpella.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat Edo

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.edoworld.net work of Osamede Osunde
↑ Osaghae, Eghosa E. The Crippled Giant: Nigeria Since Independence. Indiana University Press, 1998, p. 236. ISBN 0-253-33410-1.
↑ «Governor's Election Nullified». Africa Research Bulletin: Political, Social and Cultural Series. Blackwell, 45, 3, 2008, pàg. 17419C–17420B. DOI: 10.1111/j.1467-825X.2008.01568.x.
↑ Seibert, Uwe. «Languages of Edo State». University of Iowa, 24-04-2000. Arxivat de l'original el 2007-12-13. [Consulta: 10 novembre 2007].
↑ «Edo State». NigeriaGalleria. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2009. [Consulta: 28 desembre 2009].
↑ «70 Exciting Tourist Spots». OnlineNigeria. [Consulta: 28 desembre 2009].
↑ Ogbeifun, Greg U. «Importance of a Sea Outlet for Edo State», abril 2006. [Consulta: 10 novembre 2007].

[1] {[enllaç sense format]} http://www.edoworld.net work of Osamede Osunde

[2] Osaghae, Eghosa E. The Crippled Giant: Nigeria Since Independence. Indiana University Press, 1998, p. 236. ISBN 0-253-33410-1.

[3] «Governor's Election Nullified». Africa Research Bulletin: Political, Social and Cultural Series. Blackwell, 45, 3, 2008, pàg. 17419C–17420B. DOI: 10.1111/j.1467-825X.2008.01568.x.

[4] Seibert, Uwe. «Languages of Edo State». University of Iowa, 24-04-2000. Arxivat de l'original el 2007-12-13. [Consulta: 10 novembre 2007].

[5] «Edo State». NigeriaGalleria. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2009. [Consulta: 28 desembre 2009].

[6] «70 Exciting Tourist Spots». OnlineNigeria. [Consulta: 28 desembre 2009].

[7] Ogbeifun, Greg U. «Importance of a Sea Outlet for Edo State», abril 2006. [Consulta: 10 novembre 2007].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]