L'Estat Sud-peruà o República Sud-peruana va ser un estat sobirà d'Amèrica del Sud que va existir entre 1836 i 1839 i que formava part de la Confederació de Perú i Bolívia al costat de l'Estat Nord-peruà i de Bolívia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaEstat Sud-peruà

HimneHimne Nacional del Perú Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 18° 03′ 20″ S, 70° 14′ 54″ O / 18.0556°S,70.2483°O / -18.0556; -70.2483
CapitalTacna Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Idioma oficialcastellà Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació17 març 1836 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució25 agost 1839 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de

L'Estat Sud-peruà va ser una república lliure i independent, presidencialista, de representació popular i democràtica representativa, integrant de la Confederació de Perú i Bolívia. Segons la Constitució de l'Estat Sud-peruà (1836), dictada per l'Assemblea Nacional del Sud del Perú en representació dels departaments d'Arequipa, Ayacucho, Cusco i Puno, a Sicuani, aquesta dividia l'estat en dos poders: Executiu i Legislatiu, tant dins de l'Estat Sud-peruà, com també a nivell de la confederació.[1][2]

Estructura de la República modifica

 
Monedes d'or de 8 escuts (escudos) de la República Sud-peruana.
 
Departaments de l'Estat Sud-Peruà.

Hi va haver, des de 1837 fins a la dissolució, un president provisional i un Congrés, tots dos amb poders limitats i sota el control del mariscal Andrés de Santa Cruz, qui era conegut com el Protector Suprem.

Divisió administrativa modifica

# Departament Població
Departament[1]
Capital Població
Capital
1 Arequipa 136.075 Arequipa 24.000[2]–30.000[3]
2 Ayacucho 111.559 Huamanga 16.000[2]–26.000[3]
3 Cusco 216.332 Cusco 32.000[2]−45.000[3]
4 Regió de Puno 30.917 San Carlos de Puno 15.000[3]–18.000[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Vgl. Handels-Almanach oder Übersicht des in den verschiedenen Ländern der Erde wissenswürdige für den Handel, Weimar 1838, S. 834.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vgl. Samuel Augustus Mitchell: Mitchell's geographical reader: a system of modern geography, Filadèlfia, S. 229.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Vgl. Ludwig Gottfried Blanc: Handbuch des Wissenswürdigsten aus der Natur und Geschichte der Erde und ihrer Bewohner, Braunschweig 1858, S. 569.