Ester Ferrando

artista catalana

Ester Ferrando Casas (Reus, 1972) és una artista visual catalana que treballa en els camps de l'escultura, la fotografia i les instal·lacions multimèdia. Aborda temes de la intimitat de les persones i utilitza materials pobres.[1] És professora de secundària i ha actuat com a gestora cultural.[2]

Infotaula de personaEster Ferrando

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1972 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Escola Massana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista visual, escultora Modifica el valor a Wikidata

Lloc webesterferrando.cat Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica
 
Ester Ferrando. Silenci diari, 2004. Instal·lació. Museu Art Modern Tarragona.

Llicenciada per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona el 1995, va fer estudis d'escultura a l'Escola Massana (1991-1993). Compagina l'activitat creativa amb la docència. És professora titular de l'Institut Gabriel Ferrater de Reus en l'especialitat de Batxillerat Artístic. Ha estat professora col·laboradora a l'Institut Obert de Catalunya (2013 -2016).[3] Ha estat directora d'exposicions del Centre de Lectura de Reus i coordinadora d'exposicions d'Art i Creació de l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Reus.[2]

Trajectòria artística

modifica
 
Ester Ferrando. Havent dinat, 2016. Ajuntament de Cambrils.

L'any 2000 va crear la sèrie Vacuïtat (2000) amb la qual obre una línia de treball basada l'aigua, la llum i el só,[3] amb objectes com banyeres, desaigües, cossis, contenidors, a més dels colors i els sons de l'aigua. Les obres articulen l'abstracció i la quotidianitat amb la presència d'objectes i una estètica minimalista.[4]

Entre les exposicions personals hi ha “Remors” (2002) a la Capella de Sant Roc del Museu de Valls, “Jo, variació i origen” (2003) a l'Antic Ajuntament de Tarragona, "Silence quotidien" (2003) al Centre d'Ètudes Catalans a la Universitat de La Sorbona de París i “De cos absent i altres restes orgàniques" (2006) al Museu d'Art Modern de Tarragona. A la mostra “Fràgil” (2008) a la Galeria Antoni Pinyol de Reus, va presentar un treball sobre la identitat que es va centrar en la llum i en la transparència d'objectes de vidre i va obrir una nova línia de treball amb aquests elements.[5] L'any 2021 va realitzar una exposició titulada "Viure a mitges"[6] a la Galeria Amill (Vinyols), en aquesta exposició responia, a través de la seva obra, a la pregunta de "Què ens mata?" a partir d'un text de Sebastà Martori Toyas.

Ha participat en exposicions de grup, algunes per difondre el col·lectiu artístic del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Entre aquestes hi ha "Reset. Estratègies per reformular la trajectòria de l'artista" (2015) a la Galeria Silvestre de Tarragona, Sala Àmbits de l'Ajuntament de Cambrils i Centre d'Art Lo Pati d'Amposta[7] o el cicle "Femeni plural"(2016) al Museu d'Art Modern de Tarragona.[3] Altres col·lectives han estat iniciatives per connectar artistes de dierents territoris catalans com : "La vida en comú", projecte d'Aureli Ruiz, amb Pep Dardanyà i Jordi Canudas al Centre d'Art Cal Massó de Reus (2010)[5] i "Artveuivot" (2014) al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida, la Fundació Valví de Girona, l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa.[5] El 2019 va ser seleccionada per a l'exposició commemorativa "Julio Antonio - Stendhal" al Museu d'Art Modern de Tarragona.[8] L'any 2020, deguda la situació de pandèmia, va participar en una mostra d'art en format documenta[9]l Ports Art i Natura Arxivat 2022-12-19 a Wayback Machine. (5a Edició). L'any 2021 va participar a "l'art transforma ravals", una iniciativa a la ciutat de Reus per fer reviure el centre i donar vida als locals tancats. Posteriorment, també va formar part de "Territoris commutables a l’espai aldtu".[10]

Ha rebut el Premi Julio Antonio d'Escultura de la Diputació de Tarragona del 2004[8] i el Premi d'Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils del 2016.[11]

Referències

modifica
  1. Diversos autors. Remors. El dolor és el só fonamental de la natura. Valls: Capella Sant Roc. Museu de Valls, 2002. DL: T-312-2002. 
  2. 2,0 2,1 Ferrando, Ester i Pérez, Lídia. Desig. Cicle d'exposicions col·lectives. Sala Fortuny. Centre de Lectura de Reus, Temporada 2000. DL: T-1757-2000. 
  3. 3,0 3,1 3,2 SALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. La consolidació 1951-1975, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2016. p. 52-57. ISBN 9788415264453
  4. «Ester Ferrando». Raül David Martínez. Si ES.TV. [Consulta: 19 febrer 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 «L'Irradiador». CA Tarragona i Centre d'Art Lo Pati d'Amposta. Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 19 febrer 2019].
  6. {{{títol}}}. 
  7. Martorell, Jordi «Reset. Reformular la trajectòria de l'artista». Artiga. Revista d'Art i pensament Contemporani, Núm. 26, 2015, pàg. 16. ISSN: 2013-0597.
  8. 8,0 8,1 Diversos autors. Julio Antonio - Stendhal (en català -castellà). Museu d'Art Modern. Diputació de Tarragona, gener 2019. ISBN 978 84 15264 71 2. 
  9. Error en el títol o la url.«».
  10. Error en el títol o la url.«».
  11. «Catàleg Biennal d'Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils». Ajuntament de Cambrils, 2016. [Consulta: 24 febrer 2019].

9. Què ens mata? de Ass. d'Iniciatives Culturals Carles Amill | Ona Llibres

10. Lo Pati | Centre d'Art - Terres de l'Ebre: Els Ports. Natura i Art (5a Edició) - El Documental Arxivat 2022-12-19 a Wayback Machine.

11. Reus inaugura 'aldTU', un nou espai d'arts visuals (infocamp.cat)

Enllaços externs

modifica