Ester Ferrando

artista

Ester Ferrando i Casas (Reus, 1972) és una artista visual catalana que treballa en els camps de l'escultura, la fotografia i les instal·lacions multimèdia. Aborda temes de la intimitat de les persones i utilitza materials pobres.[1] És professora de secundària i ha actuat com a gestora cultural.[2]

Infotaula de personaEster Ferrando
Ester Ferrando.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1972 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Escola Massana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista visual, escultora Modifica el valor a Wikidata

Lloc webesterferrando.cat Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

 
Ester Ferrando. Silenci diari, 2004. Instal·lació. Museu Art Modern Tarragona.

Llicenciada per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona el 1995, va fer estudis d'escultura a l'Escola Massana (1991-1993). Compagina l'activitat creativa amb la docència. És professora titular de l'Institut Gabriel Ferrater de Reus en l'especialitat de Batxillerat Artístic. Ha estat professora col·laboradora a l'Institut Obert de Catalunya (2013 -2016).[3] Ha estat directora d'exposicions del Centre de Lectura de Reus i coordinadora d'exposicions d'Art i Creació de l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Reus.[2]

Trajectòria artísticaModifica

 
Ester Ferrando. Havent dinat, 2016. Ajuntament de Cambrils.

L'any 2000 va crear la sèrie Vacuïtat (2000) amb la qual obre una línia de treball basada l'aigua, la llum i el só,[3] amb objectes com banyeres, desaigües, cossis, contenidors, a més dels colors i els sons de l'aigua. Les obres articulen l'abstracció i la quotidianitat amb la presència d'objectes i una estètica minimalista.[4]

Entre les exposicions personals hi ha “Remors” (2002) a la Capella de Sant Roc del Museu de Valls, “Jo, variació i origen” (2003) a l'Antic Ajuntament de Tarragona, "Silence quotidien" (2003) al Centre d'Ètudes Catalans a la Universitat de La Sorbona de París i “De cos absent i altres restes orgàniques" (2006) al Museu d'Art Modern de Tarragona. A la mostra “Fràgil” (2008) a la Galeria Antoni Pinyol de Reus, va presentar un treball sobre la identitat que es va centrar en la llum i en la transparència d'objectes de vidre i va obrir una nova línia de treball amb aquestos elements.[5]

Ha participat en exposicions de grup, algunes per difondre el col·lectiu artístic del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Entre aquestes hi ha "Reset. Estratègies per reformular la trajectòria de l'artista" (2015) a la Galeria Silvestre de Tarragona, Sala Àmbits de l'Ajuntament de Cambrils i Centre d'Art Lo Pati d'Amposta [6] o el cicle "Femeni plural"(2016) al Museu d'Art Modern de Tarragona.[3] Altres col·lectives han estat iniciatives per connectar artistes de dierents territoris catalans com : "La vida en comú", projecte d'Aureli Ruiz, amb Pep Dardanyà i Jordi Canudas al Centre d'Art Cal Massó de Reus (2010)[5] i "Artveuivot" (2014) al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida, la Fundació Valví de Girona, l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa.[5] El 2019 va ser seleccionada per a l'exposició commemorativa "Julio Antonio - Stendhal" al Museu d'Art Modern de Tarragona.[7]

PremisModifica

Ha rebut el Premi Julio Antonio d'Escultura de la Diputació de Tarragona del 2014[7] i el Premi d'Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils del 2016.[8]

ReferènciesModifica

  1. Diversos autors. Remors. El dolor és el só fonamental de la natura. Valls: Capella Sant Roc. Museu de Valls, 2002. DL: T-312-2002. 
  2. 2,0 2,1 Ferrando, Ester i Pérez, Lídia. Desig. Cicle d'exposicions col·lectives. Sala Fortuny. Centre de Lectura de Reus, Temporada 2000. DL: T-1757-2000. 
  3. 3,0 3,1 3,2 SALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. La consolidació 1951-1975, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2016. p. 52-57. ISBN 9788415264453
  4. «Ester Ferrando». Raül David Martínez. Si ES.TV. [Consulta: 19 febrer 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 «L'Irradiador». CA Tarragona i Centre d'Art Lo Pati d'Amposta. [Consulta: 19 febrer 2019].
  6. Martorell, Jordi «Reset. Reformular la trajectòria de l'artista». Artiga. Revista d'Art i pensament Contemporani, Núm. 26, 2015, pàg. 16. ISSN: 2013-0597.
  7. 7,0 7,1 Diversos autors. Julio Antonio - Stendhal (en català -castellà). Museu d'Art Modern. Diputació de Tarragona, gener 2019. ISBN 978 84 15264 71 2. 
  8. «Catàleg Biennal d'Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils». Ajuntament de Cambrils, 2016. [Consulta: 24 febrer 2019].

Enllaços externsModifica