Estivació

estat de dormància animal en resposta a les altes temperatures i les condicions àrides

L'estivació (del llatí aestas, estiu), és un estat de dormància animal similar a la hibernació caracteritzat per la inactivitat i per una taxa metabòlica més baixa, que s'activa en resposta a les altes temperatures i les condicions àrides.[1] Té lloc en temps de calor i sequedat, l'estació seca i càlida, la qual ocorre sovint, però no necessàriament, durant els mesos d'estiu.[2]

Els animals invertebrats i vertebrats se sap que entren en aquest estat per evitar els danys per les altes temperatures i els risc de dessecament. tant els animals terrestres com els aquàtics experimenten l'estivació.

Invertebrats

modifica
 
Cargols Theba pisana estivant a Kadina, Austràlia
 
Nombrosos individus del cargoll Cernuella virgata estivant a Glanum, a França.

Mol·luscs

modifica

Molts gastròpodes terrestres, incloent espècies dels gèneres Helix, Cernuella, Theba, Helicella, Achatina i Otala, estiven durant els llargs períodes de calor, alguns ho fan des de llocs elevats com arbres o pals. Per a evitar la pèrdua d'aigua segellen l'entrada de la seva closca amb un moc anomenat epifragma, en algunes espècies com Helix pomatia, aquesta barrera es reforça amb carbonat de calci.

A algunes espècies com ara Otala lactea, s'ha estudiat la influència de l'activitat de les bombes cel·lulars de ions sodi-potassi i el seu consum d'ATP en el pas entre els estats actiu i d'estivació.

Artròpodes

modifica

Vertebrats

modifica

Rèptils i amfibis

modifica

Entre aquests estiven la tortuga americana del desert, els cocodrils i les salamandres. Algunes granotes estiven anant més cap al fons del fang que és més fresc i humit.

Mamífers

modifica

Encara que no és gaire corrent, alguns petits mamífers estiven.[4] El 2004 es va publicar a la revista Nature el descobriment d'una espècie de petit lèmur que estivava.[5]

Referències

modifica
  1. «Estivació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. William Charles, Miller. Trace fossils: concepts, problems, prospects (en anglès). Elsevier, 2011, p. 206. ISBN 9780444529497. 
  3. Hagen, K.S. (1962) «Biology and Ecology of Predaceous Coccinellidae». Annual Review of Entomology, Vol. 7: 289-326
  4. McNab, Brian Keith. The physiological ecology of vertebrates: a view from energetics. Cornell University Press, 2002, p. 388. ISBN 9780801439131. 
  5. «Physiology: Hibernation in a tropical primate». Nature, 429, 6994, 24-06-2004, pàg. 825–826. DOI: 10.1038/429825a. PMID: 15215852.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica