Viquipèdia

Estret de Taiwan

estret entre la República Popular de la Xina i Taiwan

L'estret de Taiwan o Estret de Formosa, abans anomenat «rasa negra»[1] fa 180 km d'amplada (111,85 milles) i separa la Xina continental de Taiwan. L'estret és part del Mar de la Xina del sud i el connecta el Mar de la Xina oriental al nord-est. La part més estreta fa 130 km d'ample.[2]

Infotaula de geografia físicaEstret de Taiwan
(zh-hant) 臺灣海峽
(zh-hans) 台湾海峡
(nan-hani) 烏水溝 Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusEstret, frontera, frontera marítima i frontera internacional Modifica el valor a Wikidata
Part defronteres de Taiwan
borders of China (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 24° 48′ 40″ N, 119° 55′ 42″ E / 24.811111111111°N,119.92833333333°E / 24.811111111111; 119.92833333333
Dades i xifres
Profunditat60 m Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

La província de Fujian de la Xina continental està a l'oest de l'estret, mentre que illes importants com Kinmen, Xiamen, Pingtan i les Matsu estan prop de la costa. A l'est es troben les costes occidentals de Taiwan i Penghu. Els pescadors de les illes fan servir les aigües de l'estret per pescar. Hi desemboquen els rius MIn i Jiulong.

Hi ha discussions sobre la importància estratègica de l'estret de Taiwan. Alguns polítics japonesos argumenten que aquest estret és essencial per la ruta del petroli des de l'Orient Mitjà via l'estret de Malacca al Japó.[3] Tanmateix altres diuen que això és només una excusa per intervenir-hi, ja que la ruta a l'est de l'estret és més curta.[4]

Línia divisòriaModifica

Històricament, tant la República Popular de la Xina (RPC) com la República de la Xina (ROC) a Taiwan van adoptar una política d'una sola Xina que considerava l'estret com a part de la zona econòmica exclusiva d'una única "Xina".[5] En la práctica, existe una frontera marítima de control a lo largo de la línea mediana del estrecho.[6] La línia mitjana va ser definida el 1955 pel general de la Força Aèria nord-americana Benjamin O. Davis Jr. que va traçar una línia al centre de l'estret; es Estats Units van pressionar llavors les dues parts perquè arribessin a un acord tàcit de no creuar la línia mitjana. La República Popular de la Xina no va creuar la línia mitjana fins al 1999, però després de la primera invasió el 1999, els avions xinesos han envaït la línia mitjana amb creixent regularitat.[7]

HistòriaModifica

L'estret ha estat escenari de confrontacions militars entre la Xina continental i Taiwan des de la guerra civil de 1949 quan les forces de Chiang Kai-shek es retiraren a Taiwan. Hi ha una línia teòrica de divisió de l'estret entre els dos estats xinesos (海峽中線) per prevenir que hi passin certs productes.[8] Aquesta, coneguda com línia de Davis, fou establerta per l'exèrcit estatunidenc el 1995 i es respectà fins al 1999. Des d'aleshores Xina ha envaït aquest espai amb una regularitat creixent.[9] Aquests dos països encara no han signat un armistici, no tenen relacions diplomàtiques i l'estret sempre ha estat motiu de tensions armamentístiques.[10]

La república popular Xina té previst fer-hi un túnel submarí o bé un pont per unir les ciutats de Fuzhou, Fujian, de la Xina amb la capital de Taiwan, Taipei（Map[11]）. Si es fes seria el pont més llarg del món. Taiwan, si es fes, tem per la seva seguretat i la seva política independent de la Xina continental.[12][13]

ReferènciesModifica

  1. ↑ «Calligraphy in Taiwan». Government Information Office, Republic of China (Taiwan). Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 4 març 2011]. «Abans de la sèrie de rebel·lons que assolaren la Xina continental, de camperols xinesos de les províncies costaneres de Fujian i Guangdong s'arriscaren a travessar el perillós estret de Taiwan (anomenat aleshores "Rasa negra" en anglès:“Black Ditch”) i s'establien a les terres agrícoles de Taiwan.»
  2. ↑ «Geography». Government Information Office. Arxivat de l'original el 2010-12-29. [Consulta: 23 gener 2011].
  3. ↑ [enllaç sense format] http://yaleglobal.yale.edu/content/japan-dips-its-toe-taiwan-strait
  4. ↑ [enllaç sense format] http://sun-bin.blogspot.com/2005/10/myth-of-strategic-location-of-taiwan.html
  5. ↑ Trent, Mercedes. «Over the Line: The Implications of China's ADIZ Intrusions in Northeast Asia» p. 22. Federation of American Scientists, 2020.
  6. ↑ (en xinès). 
  7. ↑ «Why Taiwan Will Be at the Center of the China-US Rivalry». Military.com, 06-01-2021.
  8. ↑ Chinareviewnews.com. "Chinareviewnews.com Arxivat 2011-10-04 a Wayback Machine.." 大公報文章：“海峽中線”應該廢除. Retrieved on 15 July 2009.
  9. ↑ Micallef, Joseph V. «Why Taiwan Will Be at the Center of the China-US Rivalry» (en anglès), 06-01-2021. [Consulta: 2 agost 2022].
  10. ↑ Lin 林, Tai-ho 泰和. «Air defense must be free of political calculation» (en anglès). Taipei Times, 28-09-2020. [Consulta: 2 agost 2022].
  11. ↑ China, China «Medium to Long Term Rail Network Plan for PRC». China Rail Department [China], 01-12-2008 [Consulta: 17 juliol 2011]. Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine.
  12. ↑ Wu Zhong. «Mainland to triple highway network». The Standard, 14-01-2005. [Consulta: 13 desembre 2007].
  13. ↑ Gittings, John «Plans unveiled in China for Taiwan tunnel». The Guardian [Londres], 08-04-2002.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estret de Taiwan
  • Bush, R. & O'Hanlon, M. (2007). A War Like No Other: The Truth About China's Challenge to America. Wiley. ISBN 0471986771
  • Bush, R. (2006). Untying the Knot: Making Peace in the Taiwan Strait. Brookings Institution Press. ISBN 0815712901
  • Carpenter, T. (2006). America's Coming War with China: A Collision Course over Taiwan. Palgrave Macmillan. ISBN 1403968411
  • Cole, B. (2006). Taiwan's Security: History and Prospects. Routledge. ISBN 0415365813
  • Copper, J. (2006). Playing with Fire: The Looming War with China over Taiwan. Praeger Security International General Interest. ISBN 0275988880
  • Federation of American Scientists et al. (2006). Chinese Nuclear Forces and U.S. Nuclear War Planning
  • Gill, B. (2007). Rising Star: China's New Security Diplomacy. Brookings Institution Press. ISBN 0815731469
  • Shirk, S. (2007). China: Fragile Superpower: How China's Internal Politics Could Derail Its Peaceful Rise. Oxford University Press. ISBN 0195306090
  • Tsang, S. (2006). If China Attacks Taiwan: Military Strategy, Politics and Economics. Routledge. ISBN 0415407850
  • Tucker, N.B. (2005). Dangerous Strait: the U.S.-Taiwan-China Crisis. Columbia University Press. ISBN 0231135645
  • Turin, D. (2010). The Taiwan Strait: From Civil War to Status Quo. Student Pulse. Vol 2., No. 6. The Taiwan Strait: From Civil War to Status Quo
  • Wallace Thies, and Patrick Bratton, "When Governments Collide in the Taiwan Strait," Journal of Strategic Studies, 27, no. 4 (December 2004), 556-84.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estret_de_Taiwan&oldid=30924387»