Estribord

costat dret d'una nau mirant cap a proa (cap endavant)

Estribord és el costat dret d'una nau mirant cap a proa (cap endavant). Es fa servir per a vaixells, avions, naus espacials o similars.[1]

Direccions en un vaixell

Segons el reglament internacional per a la prevenció d'abordatges, RIPA, de nit, els vaixells estan obligats a dur un fanal verd al costat d'estribord, que indica la banda dreta de la nau. Aquest fanal ha de ser visible des de qualsevol angle entre la proa i 135º a estribord de la proa.

Tots els objectes del vaixell que s'han de numerar[2] i que estan a estribord tenen assignats per conveni els nombres senars, per exemple cabines, etc.[3]

L'anàleg per al costat esquerre de la nau es diu babord.[4][5]

Denominació antiga

modifica

Francesc Eiximenis en la seva obra el Dotzè del Crestià parlava de la guerra naval i de la disciplina i ordre que cal observar en els vaixells. En el capítol CCCXXXIII (333) exposava diversos conceptes interessants. Entre altres la necessitat d'anomenar amb precisió els diversos llocs de combat en la coberta d'un vaixell. I recordava el costum català d'anomenar la banda dreta (estribord) "banda de Santa Maria" i la banda esquerra (babord) "banda de Sant Jordi".[6]

Veler amurat a estribord

modifica

Quan un veler rep el vent per la banda d'estribord s'anomena “amurat a estribord”.[7] De manera simplificada i en general un veler “amurat a estribord” té preferència de pas en regates o en navegació ordinària respecte d'altres vaixells. Altres condicions poden limitar o anul·lar la preferència.[8][9]

 
Virada per avant d'un veler. El vent es representa per la fletxa vermella. En la figura 1 el veler està amurat a estribord. En la 2 comença a orsar. En la 3 està aproat al vent (a fil de roda). En la 4 està arribant. En la 5 està amurat a babord.
modifica

Navegant d’empopada la banda queda determinada per la posició de la botavara (o la posició de la vela en el Patí de vela, que no disposa de botavara). Si la botavara queda a babord el vaixell va amurat a estribord.

Referències

modifica
  1. DCVB:Estribord.
  2. DCVB:Numerar.
  3. International Hydrographic Bureau. Special Publication, 1956 [Consulta: 1r gener 2022]. 
  4. Bonnefoux, P.M.J.; Pâris, E. Dictionnaire de marine à voiles et à vapeur: Marine à voiles (en francès). Bertrand, 1859, p. 72 [Consulta: 1r gener 2022]. 
  5. de Lorenzo, J.; de Murga, G.; Ferreiro, M. Diccionario marítimo español, que ademś de las voces de navegacion y maniobra en los buques de vela: contiene las equivalencias en francés, inglés y italiano, y las mas usadas en los buques de vapor, formado con presencia de los mejores datos publicados hasta el dia (en castellà), 1865, p. 64 [Consulta: 1r gener 2022]. 
  6. Dotzé del Crestià. Vegeu enllaç INC/1103
  7. Depoorter, G. El patín a vela (en castellà). Editorial Hispano Europea, S.A., 2011, p. 28. ISBN 978-84-255-1970-3 [Consulta: 1r gener 2022]. 
  8. Villanueva, F.U.; Gómez, M.D.G.. Unidades Didácticas para Bachillerato II (en portuguès). INDE Publicaciones, 1999, p. 100. ISBN 978-84-87330-92-6 [Consulta: 1r gener 2022]. 
  9. de Villehuet, J.B.. Manuel des marins ou explication des termes de marine (en francès). Le Jeune, 1773, p. 26 [Consulta: 1r gener 2022]. 
  10. Boating, p. 3-PA25 [Consulta: 1r gener 2022]. 
  11. Cruising World (en neerlandès), p. 9-PA73 [Consulta: 1r gener 2022]. 
  12. Islands Magazine (en italià), p. 27 [Consulta: 1r gener 2022]. 

Vegeu també

modifica