Etiquetatge ecològic

La Unió Europea va crear, l'any 1992, el sistema voluntari de l'Etiqueta ecològica. Inicialment, el seu àmbit d'aplicació es limitava als productes[1] A partir del mes de setembre del 2000, aquest mecanisme comunitari s'amplia als serveis i garanteix als consumidors la correcció ambiental tant dels productes com dels serveis, amb independència de les afirmacions publicitàries.[2] L'any 2010 es va publicar un nou Reglament de l'Etiqueta ecològica de la UE (3).[3]

L'Etiqueta ecològica representa haver complert uns criteris ambientals selectius, transparents i amb prou informació i base científica perquè els consumidors i usuaris puguin triar aquells productes o serveis que l'incorporen. Amb aquesta elecció, els consumidors s'asseguren de triar les opcions que redueixen els efectes ambientals adversos i contribueixen a l'ús eficaç dels recursos. L'etiqueta ecològica és un distintiu oficial que, a Catalunya, atorga la Generalitat a través del seu organisme competent: la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat.[4]

ReferènciesModifica

  1. Reglament (CEE) núm. 880/92 del Consell, de 23 de març de 1992, relatiu a un sistema comunitari de concessió d'etiqueta ecològica (DOCE L 99, de 11.4.1992)
  2. Reglament (CE) núm. 1980/2000 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juliol de 2000, relatiu a un sistema comunitari revisat de concessió d'etiqueta ecològica (DOCE L 237, 21.9.2000), que deroga el Reglament 880/92.
  3. Reglament (CE) núm. 66/2010 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relatiu a l'Etiqueta ecològica de la UE (DOUE L 27, 30.1.2010).
  4. «Introducció». Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 7 octubre 2013].