Etnocentrisme

(S'ha redirigit des de: Etnocèntric)

Etnocentrisme és l'actitud de descriure i avaluar un altre grup ètnic, cultura o grup social d'acord amb els estàndards, la llengua, i valors de la cultura o grup propis.[1] També sol tenir el significat a priori de considerar el seu grup superior als altres grups.[2] L'etnocentrisme religiós veu la pròpia creença religiosa és superior a les altres i, sovint, que les altres són herètiques o dolentes. Existeix també un etnocentrisme invertit: considerar la pròpia cultura o grup ètnic com a inferior a d'altres i que resulta un obstacle per a la prosperitat o el desenvolupament personal.

Cada poble ha tendència a privilegiar la seva pròpia cultura i a rebutjar fora de la humanitat els altres homes. La paraula «bàrbar» d'origen grec, és una onomatopeia de gent que veien la llengua dels veïns com un lleig sorrol, incomparable amb la bellesa de la llengua pròpia.[3]

L'etnocentrisme pot ser un mecanisme que creï afecte, lleialtat o emocions cap a aquest grup, i se'n destaquen tota mena d'atributs per tal de sentir-se'n orgullós. Però també pot provocar exclusió; sobretot en temps de crisi econòmica, es busca la figura del cap de turc,[4] tenir un enemic comú uneix el grup; llavors, l'etnocentrisme acostuma a crear estereotips negatius dels altres grups i pot anar acompanyat de racisme o xenofòbia, discriminació, prejudicis, segregació.[5] En l'atenció sanitària una actitud etnocèntrica pot malmetre la relació assistencial.[6]

L'etnocentrisme afecta les creences, però també pot influir la percepció, com prova el biaix interracial. Un posicionament filosòfic a la consideració de superioritat en l'etnocentrisme és el relativisme cultural. Entren en l'anecdotari etnocèntric, els llibres de texts utilitzats per la França a les colònies africanes, però és un bell exemple. S'hi parlava «dels nostres antecessors, els gals», com si els africans no haguessin tingut antecessors i com si llur història només començava amb la colonització.[7] S'en pot veure un altre exemple al llibre Tintín al Congo al qual Tintín ensenya als congolesos que parlen un francès aproximatiu la «geografia de llur país»… Bèlgica,[8] tot i que en altres àlbums Hergé oscil·la entre admiració i respecte per altres cultures i el seu eurocentrisme.[9]

Etnocentrismes particularsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Etnocentrisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «etnocentrisme». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. CIDOB, 2000, p. 39.
  4. Costa, Roger «D'on prové l'expressió popular 'ser un cap de turc'?». Sàpiens, núm. 87, gener 2010, pàg. 5. ISSN: 1695-2014.
  5. Allès Pons, Guida. «Multiculturalitat i etnocentrisme», 05-10-2007.
  6. «etnocentrisme». Diccionari de bioètica. TERMCAT. [Consulta: 18 febrer 2022].
  7. Binet, Jacques «L'Histoire africaine et nos ancêtres les gaulois». Outre-Mers. Revue d'histoire, 54, 194, 1967, pàg. 209–218. DOI: 10.3406/outre.1967.1449.
  8. Simic, Ljiljana «The Intercultural dimensions of comics: the case of Tintin» (en anglès). Sietar Europa Journal, novembre 2015.
  9. Delcorde, Raoul. «Tintin et une représentation du monde empreinte d’humanisme et d’empathie» (en francès). Le Devoir, 19-01-2015. [Consulta: 18 febrer 2022].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etnocentrisme