Etymologicum Magnum
L'Etimologicum Magnum (en grec antic Ἐτυμολογικὸν Μέγα; de vegades abreujat com EM) és el títol d'un lèxic compilat a Constantinoble per un lexicògraf desconegut cap al 1150. L'Etymologicum Magnum està basat principalment en lexicografies, en obres gramaticals i obres de retòrica, en particular l'Etimologicum Genuinum i l'Etimologicum Gudianum. Altres fonts utilitzades van ser: Ethnica (Ἐθνικά) d'Esteve de Bizanci, l'Epítom de Diogenià d'Heraclea, l'anomenat Lexicon Αἱμωδεῖν, el Ἀπορίαι καὶ λύσεις d'Eulogi, els Epimerismi in Psalmos de Jordi Querobosc, l'Etymologicon d'Orió de Tebes i una col·lecció d'escolis. El compilador de l'Etimologicum Magnum no va ser un simple copista, sinó que va "reorganitzar" hàbilment les notícies recollides, i va ser capaç d'interpretar i modificar també les seves fonts, per tal de crear una obra nova i personal.[1]
Tipus | obra escrita |
---|---|
Fitxa | |
Autor | valor desconegut |
Llengua | grec antic |
Dades i xifres | |
Tema | grec antic |
Gènere | diccionari de la llengua grega antiga i diccionari etimològic |
L'edició prínceps de l'Etymologicum Magnum va ser impresa a Venècia el 1499, per Zacharias Kallierges.[2]
Referències
modifica- ↑ Reitzenstein, R. Geschichte der Griechischen Etymologika. Ein Beitrag zur Geschichte der Philologie in Alexandria und Byzanz. Amsternam: [S.n.], 1964, p. 248-253, 351-352.
- ↑ Layton, Evro. Five centuries of books and manuscripts in Modern Greek. Cambridge, Mass.: Harvard College Library, 1990, p. 39-40. ISBN 9780974396354.