Eucaristia

ritus cristià consistent a consumir pa i vi com a cos i sang de Jesucrist, respectivament
Per a la forma musical vegeu missa (música)

Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament. Aquest terme és utilitzat principalment en les tradicions catòliques, ortodoxes, anglicanes i luteranes. La majoria de les tradicions protestants utilitzen el terme comunió o santa comunió per a referir-se al sagrament, i els carismàtics també utilitzen el terme santa cena.

Fracció de l'eucaristia.

En el catolicisme a més de l'eucaristia en la missa hi ha la litúrgia de la paraula en la qual es llegeixen dos o tres texts de la Bíblia, i normalment hi ha un discurs, del sacerdot, anomenat sermó o homilia.

Teologia de l'eucaristia Modifica

 
El Sant Sopar de Leonardo da Vinci.

Aquestes són 6 doctrines cristianes de l'eucaristia:

  • Transsubstanciació: durant la consagració de la missa, la substància (la realitat fonamental) del pa i del vi és transformada literalment en el cos, la sang, l'ànima i la divinitat de Jesucrist mateix, però els "accidents" (aparença física) del pa i del vi no són transformats. Atès que els elements són Crist mateix, els creients adoren l'eucaristia. Aquesta és la doctrina del catolicisme.
  • Consubstanciació: el cos i la sang de Jesucrist estan substancialment presents en conjunció amb les substàncies del pa i del vi.
  • Silenci piadós: el pa i el vi es converteixen en el cos i la sang reals de Crist d'una manera incomprensible per als humans, i els mecanismes i detalls de la transformació no es poden explicar. Aquesta doctrina és acceptada en el luteranisme, per les esglésies ortodoxes, i per la Santa Església Catòlica
  • Presència espiritual: el cos i la sang de Jesucrist es reben de manera espiritual per mitjà de la fe. Aquesta doctrina és acceptada per les esglésies reformades, principalment en el presbiterianisme.
  • Suspensió: la participació del pa i del vi no és un sagrament perpetu sinó únic en el temps de Jesucrist, i no s'ha de considerar una cerimònia religiosa. Aquesta és la doctrina del quaquerisme i de l'Exèrcit de Salvació.
  • Simbolisme: la santa Comunió és només una commemoració o celebració del sacrifici de Crist; els elements (el pa i el vi) tenen només un valor simbòlic que fan recordar l'obra de salvació per al creient. Aquesta és la doctrina de la majoria de les denominacions protestants.

Vegeu també Modifica

Enllaços externs Modifica