Eucinepeltus
Eucinepeltus és un gènere extint de mamífers cingulats de la família dels clamifòrids que visqueren a Sud-amèrica durant el Miocè superior, fa entre 15,5 i 17,5 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina i Xile.[1] Segons un estudi de l'anatomia dental i mandibular de diversos gliptodontins publicat el 2011, devia tenir una dieta més aviat selectiva i ocupar hàbitats relativament tancats.[2] Les dents molars inferiors anaven creixent progressivament des de la primera fins a la cinquena.
Període | |
---|---|
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Cingulata |
Família | Chlamyphoridae |
Subfamília | Glyptodontinae |
Gènere | Eucinepeltus Ameghino, 1891 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Espècies | |
|
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Eucinepeltus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ Vizcaíno et al., 2011, p. 314 i 317.
Bibliografia
modifica- Vizcaíno, S. F.; Cassini, G. H.; Fernicola, J. C.; Bargo, M. S. «Evaluating Habitats and Feeding Habits Through Ecomorphological Features in Glyptodonts (Mammalia, Xenarthra)» (en anglès). Ameghiniana, 48, 3, 2011, pàg. 305-319. DOI: 10.5710/AMGH.v48i3(364).