Eucommia

gènere de plantes

Eucommia és un gènere de petita arbres actualment són plantes natives de la Xina, però el registre fòssil inclou una distribució molt més àmplia que abastava fins a mitjans del Plistocè també el nord-oest de la regió mediterrània incloent els Països Catalans.[1] L'única espècie que viu actualment és Eucommia ulmoides, la qual està gairebé amenaçada en estat silvestre però que es cultiva a la Xina per la seva escorça molt valorada en la medicina tradicional xinesa.[2]

Infotaula d'ésser viuEucommia modifica
Eucommia ulmoides3.jpg
Eucommia modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGarryales
FamíliaEucommiaceae
GènereEucommia modifica
Oliv.
Tipus taxonòmicEucommia ulmoides modifica

DescripcióModifica

Els arbres actuals del gènere Eucommia fan fins a 15 m d'alt. Les fulles són caducifòlies, disposades laternadament, simples ovades amb la punta acuminada, fan de 8 a 16 cm de llargada i tenen el marge serrat. La fulla presenta un làtex que en solidificar-se es converteix en una goma. Floreix de març a maig amb flors petites verdoses i poc vistoses. Els fruits maduren entre juny i novembre i són samares alades similars a la dels oms. Els fruits fan de 2 a 3 cm de llargada els d'espècies extintes eren un poc més petits .[2]

TaxonomiaModifica

Eucommia actualment es considerava dins un ordre separat, els Eucommiales.

DistribucióModifica

E. ulmoides és nativa de zones forestals a turons i muntanyes de l'est i centre de la Xina, potser ja està extint en estat silvestre.[2] E. ulmoides també es planta ocasionalment en jardins botànics i altres jardins a Europa, Amèrica del Nord i altres llocs és d'interès perquè és un arbre productor de goma tolerant al fred (com a mínim fins -30°C). Les espècies d'Eucommia s'han trobat en jaciments de lignit de 10–35 milions d'anys d'antiguitat a Europa Central[2] i en nombrosos llocs amb fòssils d'Àsia.[2] 5 espècies fòssils s'han descrit a Amèrica del Nord.[2]

UsosModifica

És una de les 50 plantes fonamentals de l'herbologia tradicional xinesa, ons’anomena dùzhòng ((xinès)).

Referències i enllaços externsModifica

  1. Pollen records and climatic cycles in the North Mediterranean region since 2.7 MaJEAN-PIERRE SUC & SPERANTA-MARIA POPESCU Laboratoire PaléoEnvironnements et PaléobioSphère (UMR 5125 CNRS), Université Claude Bernard – Lyon 1, 27–43 boulevard du 11 Novembre, 69622 Villeurbanne Cedex France
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Call, V.B.; Dilcher, D.L. «The fossil record of Eucommia (Eucommiaceae) in North America». American Journal of Botany, 84, 6, 1997, pàg. 798-814.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eucommia