Viquipèdia

Eulàlia Griful Ponsati

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Eulàlia Griful Ponsati (Barcelona,1957) és una matemàtica catalana, doctora en ciències matemàtiques, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i membre de la Sociedad Española de Estadística e Investigación Operativa i de la Societat Catalana de Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans.[1]

Infotaula de personaEulàlia Griful Ponsati
Biografia
Naixement1957
Barcelona
Activitat
Ocupacióprofessora universitària, investigadora en aeronàutica, innovació educativa i organització industrial
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya
Membre de
Sociedad Española de Estadística e Investigación Operativa Societat Catalana de Tecnologia
Premis
(1991) Premi Rafael Campalans a la millor tesi doctoral de ciències de l'enginyeria

(2003) 6è Premi UPC a la Qualitat en la Docència Universitària

(2015) Premi al Reconeixement Acadèmic a una trajectòria dedicada a la docència (COEIC/AEIC)

Biografia modifica

Va néixer a Barcelona el 1957. Fins als 14 anys va estudiar a l'Escola Talitha.[2] Aficionada als esports, de jove va participar en competicions d'atletisme i esquí.[3][4]

Va estudiar Matemàtiques a la Universitat de Barcelona.[5] Un cop llicenciada, al 1982 va començar la seva vinculació amb l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, impartint assignatures relacionades amb l'estadística i la investigació operativa.[5]

L’any 1990 va presentar la seva tesi doctoral titulada “Descomposició modal de processos arma”,[6] per la qual va rebre el Premi Rafael Campalans a la millor tesi en ciències de l’enginyeria concedit per l’Institut d’Estudis Catalans.[1]

Al 2000 es va integrar en l’equip de direcció de l'ESEIAAT on va ser nomenada sotsdirectora d’Innovació docent.[5] La seva activitat com a gestora universitària la va portar a convertir-se en la primera dona en dirigir una escola superior d’enginyeria industrial i aeronàutica a Espanya.[1] Així, entre els anys 2007-2013 va dirigir l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ESEIAAT). També, entre el 2002 i el 2008, va formar part del patronat de la Fundació Politècnica de Catalunya.[1]

En la seva tasca docent hi destaca la participació en diversos projectes d'innovació docent reconeguts per la UPC. Així, l’any 2003 va liderar l’equip guanyador del 6è Premi UPC a la Qualitat en la Docència Universitària, concedit pel Consell Social de la UPC, pel projecte “Enginyeria en Organització Industrial. Implantació dels estudis semipresencials”.[7] Tanmateix va formar part del grup de professorat guardonat amb el 19è Premi UPC a la Qualitat en la Docència Universitària l’any 2016.

Va dirigir el Màster en Aviació Comercial, Direcció Estratègica i Gestió entre els anys 2005 i 2007.[8] També va formar part del grup de professorat guardonat amb la Distinció Jaume Vicens Vives, atorgada per la Generalitat de Catalunya, pel programa Inspire3,[9] iniciativa adreçada a l’estudiantat per al desenvolupament de projectes innovadors i reals, una nova experiència educativa en enginyeria.

El 2015, va rebre el Premi al Reconeixement Acadèmic a una trajectòria dedicada a la docència (Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC/COEIC).[10]

D'altra banda, la seva recerca ha estat dedicada, en bona part, a l’aplicació de tècniques estadístiques en els àmbits de l’enginyeria i, en particular, al control metrològic industrial i la fiabilitat. És autora de publicacions sobre l’aplicació de les tècniques estadístiques en els àmbits de l’enginyeria i d’estudis diversos relacionats amb les noves titulacions universitàries en enginyeria.[11]

Al 2024 és professora vinculada al Departament d'Estadística i Investigació Operativa (DEIO) de la UPC i forma part del Laboratory of Aeronautical and Industrial Research and Studies (L'AIRE). També imparteix docència en el programa de doctorat en Enginyeria Mecànica, Fluids i Aeronàutica de la UPC i és coordinadora del Màster Universitari en Enginyeria d’Organització de l'ESEIAAT.[11]

Obra publicada modifica

Entre les seves publicacions hi destaquen els llibres següents:

  • Barcelona 1930: un atlas social. Edicions UPC, 2001.[12]
  • Fiabilidad industrial. Edicions UPC, 2001.[13]
  • Gestión de la calidad. Edicions UPC, 2002.[14]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Gríful Ponsati, Eulàlia» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya, 2022. [Consulta: 30 novembre 2023].
  2. ↑ Barnils, Andreu. «Teresa Codina, aixeca’t i camina : la Generalitat atorga la medalla a aquesta influent pedagoga». Vilaweb, 15-10-2020. [Consulta: 30 novembre 2023].
  3. ↑ «El campeonato de Cataluña por equipos juveniles femeninos». El Mundo Deportivo, 17-04-1972, pàg. 39.
  4. ↑ «Resultats de les curses d'esquí». Muntanya, 84, núm. 666, 04-1973, pàg. 313-315.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Cabanillas, Anna «Eulàlia Gríful: passió per la innovació». Dones dossier, núm. 38, 06-2010, pàg. 48.
  6. ↑ Griful Ponsati, Eulàlia. Descomposició modal de processos arma (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d'Estadística, 1990, p. 132 p. 
  7. ↑ Griful, Eulàlia. Enginyeria en organització industrial : implantació dels estudis semipresencials. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Consell Social, 2004, p. 76 p. ISBN 8468870951. 
  8. ↑ «L’ETSEIT i l’empresa Top Fly signen un acord i oferten el primer Master a Espanya d’aviació comercial». Universitat Politècnica de Catalunya, 2005. [Consulta: 30 novembre 2023].
  9. ↑ «El programa INSPIRE de l’ESEIAAT, guardonat per la Generalitat amb la distinció Vicens Vives a la qualitat docent universitària». Universitat Politècnica de Catalunya, 2016. [Consulta: 30 novembre 2023].
  10. ↑ «Los ingenieros industriales distinguen a Eulàlia Griful». Diari de Terrassa, 25-06-2015.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Griful Ponsati, Eulalia». Universitat Politècnica de Catalunya, 2023. [Consulta: 30 novembre 2023].
  12. ↑ Oyón Bañales, José Luis; Maldonado, Josep; Griful Ponsati, Eulàlia. Barcelona 1930 : un atlas social (en castellà). Edicions UPC, 2001-01. DOI 10.5821/ebook-9788498800241. ISBN 978-84-9880-024-1. 
  13. ↑ Griful Ponsati, Eulàlia. Fiabilidad industrial (en castellà). Edicions UPC, 2001-01. DOI 10.5821/ebook-9788498801279. ISBN 978-84-8301-734-0. 
  14. ↑ Griful Ponsati, Eulàlia; Canela Campos, Miguel Ángel. Gestión de la calidad (en castellà). Edicions UPC, 2002-01. DOI 10.5821/ebook-9788498801439. ISBN 978-84-9880-143-9. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eulàlia_Griful_Ponsati&oldid=33448634»