Eurídice I de Macedònia

Eurídice I de Macedònia va ser una princesa il·líria, reina de Macedònia pel seu matrimoni amb Amintes II de Macedònia.

Plantilla:Infotaula personaEurídice I de Macedònia
Biografia
Naixement407 aC Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle IV aC Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVergina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreina, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia argèada Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAmintes III de Macedònia Modifica el valor a Wikidata
FillsEurynoe, Perdicas III, Alexandre II de Macedònia, Filip II de Macedònia Modifica el valor a Wikidata
PareSirras Modifica el valor a Wikidata
GermansDerdes Modifica el valor a Wikidata

Segons Justí va organitzar una conspiració junt amb el seu amant, contra la vida del seu marit, però el complot va ser descobert.[1] Amintes la va perdonar. A la mort d'aquest el 370 aC o 369 aC el va succeir el seu fill gran Alexandre II de Macedònia, que aviat va morir assassinat (368 aC) per Ptolemeu I Alorita que probablement va tenir el suport d'Eurídice, ja que Ptolemeu era segurament l'amant de la reina.

Contra el nou rei es va aixecar Pausànies, al que es van unir molts notables macedonis. Eurídice va haver de demanar ajut a Atenes que va enviar al general Ifícrates el qual va expulsar a Pausànies i va imposar a Eurídice i Ptolemeu al capdavant, però amb Ptolemeu no com a rei sinó com a regent del fill d'Eurídice i Amintes, Perdicas III de Macedònia.

Encara que Justí diu que Eurídice i Ptolemeu van matar després a Perdicas els fets certs van passar al revés i va ser Perdicas el que va matar a Ptolemeu després del 365 aC (probablement el 364 aC) i el va succeir al front del país. La sort final de la reina és desconeguda.[2][3]

Referències

modifica
  1. Carney, Elizabeth Donnelly. Women and monarchy in Macedonia (en anglès). University of Oklahoma Press, 2000, p.42. ISBN 0806132124. 
  2. Justí. Historiarum Philippicarum Libri XLIV, VII, 4-5
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 71, 77; XVI, 2