Europa 51
Europa 51 és una pel·lícula italiana neorealista dirigida per Roberto Rossellini, estrenada el 1952, protagonitzada per Ingrid Bergman i Alexander Knox. Ha estat doblada al català.[1]
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Roberto Rossellini |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Virgilio Marchi Ferdinando Ruffo |
| Producció | Roberto Rossellini Dino De Laurentiis Carlo Ponti |
| Dissenyador de producció | Virgilio Marchi |
| Guió | Roberto Rossellini Sandro De Feo Mario Pannunzio Ivo Perilli Brunello Rondi Donald Ogden Stewart (no surt als crèdits) |
| Música | Renzo Rossellini |
| Fotografia | Aldo Tonti |
| Muntatge | Jolanda Benvenuti |
| Vestuari | Fernanda Gattinoni |
| Distribuïdor | Lux Film (en)  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1952 |
| Durada | 113 minuts |
| Idioma original | italià i anglès |
| Doblada al català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Roma |
      | |
TemàticaModifica
Apassionat durant molt de temps per la vida de sant Francesc d'Assís, Roberto Rossellini va decidir intentar una pel·lícula on un personatge de sant s'ha de confrontar a la societat de postguerra.
Argument[2]Modifica
Irene (interpretat per Ingrid Bergman) i George Girard (interpretat per Alexander Knox) formen una parella benestant que viu en la Roma de postguerra. En el transcurs d'un sopar, el seu fill, Michele, no para de voler atreure l'atenció de la seva mare, però Irene es mostra molt més atenta respecte als seus hostes. Michele intenta llavors suïcidar-se llançant-se pel forat de l'escala, i es trenca el maluc.
A l'hospital, Irene promet no deixar més Michele i estar més atenta, però aquest mor poc després a causa d'un coàgul sanguini. Irene queda clavada al llit durant 10 dies, abans de recórrer a l'ajuda d'Andrea Casatti (interpretat per Ettore Giannini) per tal d'ajudar-la a superar el seu dolor. Andrea és comunista. La fa visitar els barris més pobres de Roma i la porta a donar del seu temps i dels seus diners per tal de socórrer les persones que hi viuen. Aboca diners en un noi pel seu tractament mèdic, ajuda una mare de sis fills a trobar una feina en una fàbrica (on té una experiència que la trastorna quan reemplaça per a una jornada aquesta dona), s'ocupa d'una dona a punt de morir de la tuberculosi.
Com que ajuda aquestes persones, passa menys temps a casa seva. El seu marit arriba a la conclusió que té una relació amb Andrea, cosa que el porta a deixar-la. D'altra banda, és detinguda per la policia per haver ajudat un noi que havia comès un robatori i havia fugit (ella li havia aconsellat lliurar-se).
Mentre es troba a presó, el seu marit i les autoritats decideixen ingressar-la en un hospital psiquiàtric.
RepartimentModifica
- Ingrid Bergman: Irene Girard
- Alexander Knox: George Girard, el marit
- Ettore Giannini: Andrea Casatti
- Teresa Pellati: Ines
- Giulietta Masina: Passerotto
- Marcella Rovena: Sra. Puglisi
- Tina Perna: Cesira
- Sandro Franchina: Michele Girard, el fill
Premis i nominacionsModifica
PremisModifica
- 1952: Copa Volpi per la millor interpretació femenina per Ingrid Bergman
- 1952: Premi Internacional al Festival Internacional de Cinema de Venècia per Roberto Rossellini
NominacionsModifica
- 1952: Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia per Roberto Rossellini
ReferènciesModifica
- ↑ esadir.cat. Europa 51 (en català). esadir.cat.
- ↑ «Europa '51». The New York Times.