Obre el menú principal

Eusebi Ayensa Prat (Figueres, 1967). Hel·lenista i professor.[1]

Infotaula de personaEusebi Ayensa Prat
Biografia
Naixement 1967 (51/52 anys)
Figueres
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Filòleg, professor d'universitat, escriptor i traductor
Ocupador Institut Ramon Muntaner
Universitat de Girona
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

És llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (1989), especialitzat en grec, i Doctor en Filologia Romànica per la mateixa universitat. Ha realitzat estades de postgrau a les universitats de Creta, Atenes i Xipre, així com al Centre de Recerca del Folklore Grec de l'Acadèmia d'Atenes i al Taller de Folklore de la Universitat Capodistríaca d'Atenes. Ha fet de professor de llengües clàssiques a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres. Des del 1996 fins al 2007 va ser professor associat de grec clàssic i modern a la Universitat de Girona. Viu a Riumors. És acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i vocal de l'Associació Cultural Hispanohel·lènica. Actualment és el director del Camp d'Aprenentatge d'Empúries.[2]

Ha publicat una setantena d'articles en diaris i revistes periòdiques gregues, catalanes i espanyoles com Erytheia, Hispania Sacra, Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, Revista de Girona, L'Avenç, Serra d'Or, Auriga, etc. Ha participat en diversos projectes científics, ha pronunciat més de quaranta conferències, ha traduït al català una antologia de cançons populars gregues titulada Balades gregues (1999).

L'any 2006 va obtenir el premi internacional Delenda atorgat per la Federació Internacional de Genealogia i Heràldica en reconeixement als seus estudis sobre la història i la literatura de la Grècia medieval i moderna. L'any 2008 va rebre el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia per la traducció de Poemes inacabats de l'autor grec Konstantinos P. Kavafis.

L'any 2007 va ser nomenat director de l'Instituto Cervantes d'Atenes,[3] més tard també va ser el director de la seu de Frankfurt, fins a mitjan 2014.[4] De retorn a l'Alt Empordà continua la seva trajectòria de publicacions de llibres i articles.[5]

ObraModifica

  • Vida i mort damunt la terra porpra : una aproximació als personatges femenins de Quadern d'Aram, de Maria Àngels Anglada / Eusebi Ayensa i Prat
  • Els Catalans a Grècia : castells i torres a la terra dels Déus / Eusebi Ayensa i Prat. Barcelona : Base, 2013
  • Epistolari grec / Antoni Rubió i Lluch ; correpondència recollida i anotada per Eusebi Ayensa i Prat ; [edició a cura de: Josep Massot i Muntaner]
  • Rubió i Lluch, Antoni. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2006-2012
  • Esborranys i poemes inacabats / Konstandinos P. Kavafis ; pròleg, traducció i notes d'Eusebi Ayensa i Prat
  • Kavafis, Konstandinos. Vic : Cafè Central : Eumo, 2011
  • Repeticions / poemes de Iannis Ritsos ; traduccions d'Eusebi Ayensa ; il·lustracions de Jofre Sebastian ; [a cura d'Enric Prat i Pep Vila]
  • Ritsos, Iannis. Girona : Senhal, 2011
  • Planys grecs per la caiguda de la ciutat : commemoració del 550 aniversari de la caiguda de Constantinoble / traduccions d'Eusebi Ayensa ; il·lustracions d'Amèlia Arumí ; [a cura de Patrick Gifreu, Enric Prat i Pep Vila]. Girona : [s.n.], 2003.
  • El Record dels catalans en la tradició popular, històrica i literària de Grècia / Antoni Rubió y Lluch ; introducció, edició i apèndixs a cura d'Eusebi Ayensa i Prat. Rubió i Lluch, Antoni. Barcelona : Abadia de Montserrat [etc.], 2001.
  • Resum de literatura grega / Carles Riba ; antologia de textos a cura d'Eusebi Ayensa. Figueres : Cal·lígraf, 2014
  • Resum de literatura llatina / Carles Riba ; antologia de textos a cura d'Eusebi Ayensa. Figueres : Cal·lígraf, 2015[6]
  • O Carles Riba ke i neoelliniki logotekhnia : I Ellada os paradigma tis tis ethnikis anaguenisis stin Katalonia. Athina: Ekati, 2015[7]
  • En los límites del mar: estudios comparativos de folclore griego e hispánico (2018) [8]
  • La Mel del record : estudi i edició crítica de la Faula d'Orfeu, de Josep Sebastià Pons (2018)[9]

ReferènciesModifica

  1. PADROSA GORGOT, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009. ISBN 9788496747548. 
  2. «Eusebi Ayensa: «Una cosa és llegir què es diu d'Empúries als llibres, i l'altra és visitar el jaciment»» (en cat). Setmanari Empordà, 18-03-2019. [Consulta: 2 abril 2019].
  3. «Συνέντευξη του Εουσέμπι Αγένσα Πρατ - Entrevista a Sr. Eusebi Ayensa Prat, director del Instituto Cervantes de Atenas en ispania.gr» (en grec i català). Ispania.gr. [Consulta: 12 febrer 2015].
  4. «El Cervantes y la cultura catalana» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 07-10-2014. [Consulta: 12 febrer 2015].
  5. «Grècia, un país de tragèdia» (en català). Ara.cat, 14-01-2015. [Consulta: 12 febrer 2015].
  6. Falcón, Yolanda «Un gran filòleg és aquell que sap fer alta investigació i divulgació, Carles Riba n'era un». Hora Nova, 24-02-2015, pàg. 34.
  7. Ayensa, Eusebi. O Carles Riba ke i neoelliniki logotekhnia : I Ellada os paradigma tis tis ethnikis anaguenisis stin Katalonia (en grec-català). Atenes: Ekat, 2015, p. 247. ISBN 9789604081905. 
  8. «Eusebi Ayensa compara a «En los límites del mar» la cultura grega amb la catalana» (en català). Diari de Girona, 11-03-2018. [Consulta: 16 abril 2018].
  9. Ayensa Prat, Eusebi. La Mel del record : estudi i edició crítica de la Faula d'Orfeu, de Josep Sebastià Pons (en català). [Perpinyà]: Presses Universitaires de Perpignan, 2018, p. 175. ISBN 9782354123352.