Eustache Du Caurroy
Eustache Du Caurroy (Gerberoy, 4 de febrer de 1549 - 7 d'agost de 1609, París, Illa de França) fou un eclesiàstic i compositor francès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1549 (Gregorià)  Oise |
| Mort | 7 agost 1609 (60 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Claude Le Jeune |
      | |
Senyor de Saint-Tremin, dotat de disposicions extraordinàries per la música, abrasà la carrera eclesiàstica i fou mestre de capella dels reis Carles IX, Enric III i Enric IV. I mestre de música de Lluís XIII, càrrec en el qual fou succeït per Formé el 1600.[1]
Les seves nombroses composicions li valgueren el dictat de Príncep dels professors de la música. Entre les composicions, a més de nombroses cançons, figuren: Preces ecleciasticaes (París, 1609), la qual conté 25 obres a 5 i 6 veus. Després de la seva mort, el seu nebot publicà Mélanges de musique (1610), formades per 62 obres a 4, 5, 6 i 7 veus, entres elles, salms, motets, cançons i obres de circumstàncies que s'executaren a palau; en aquest mateix any aparegueren les Fantasies à 3, 4, 5 et 6 parties, obres instrumentals, tant religioses com profanes i, l'editor Ballard publicà la seva famosa Missa pro defunctis.
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 12 (ISBN 84-239-4512-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 460 (ISBN 84-239-4524-3)