Evelyn Fox Keller

Evelyn Fox Keller (Nova York, 20 de març de 1936) és una física nord-americana feminista, biòloga matemàtica.[1] Actualment és Professora Emèrita d'Història i Filosofia de la Ciència a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.[2] Els primers treballs de Keller es van concentrar a la intersecció entre la física i la biologia. La seva posterior investigació s'ha centrat en la història i la filosofia de la biologia moderna i en el gènere i la ciència.

Infotaula de personaEvelyn Fox Keller
Biografia
Naixement20 març 1936 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard
Universitat de Brandeis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis de gènere Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica, filòsofa, acadèmica, professora d'universitat, escriptora, biògrafa, feminista i biòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

BiografiaModifica

Nascuda a Jackson Heights, Queens filla d'immigrants de Rússia, Keller va créixer a Woodside, Queens.[1] Va rebre el seu grau en física de la Universitat Brandeis el 1957 i va continuar els seus estudis de física teòrica a la Universitat Harvard, graduant-se amb un doctorat el 1963. Es va interessar per la biologia molecular durant una visita al laboratori de Cold Spring Harbor mentre completava el seu doctorat. Keller també ha impartit classes a la Universitat de Northeastern, a la Universitat de Cornell, a la Universitat de Maryland, a la Universitat Northwestern, a la Universitat de Princeton, a la Universitat Estatal de Nova York a Purchase, a la Universitat de Nova York i al departament de retòrica de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

El 2007, Keller es va asseure a la junta consultiva dels EUA de la FFIPP (Faculty for Israeli-Palestinian Peace-USA), una xarxa de professors palestins, israelians i internacionals i estudiants que treballen per posar fi a l'ocupació israeliana de territoris palestins i per la pau.[3]

TreballModifica

Primer va trobar el feminisme com una disciplina mentre assistia a una conferència titulada "Les dones i la professió científica". En aquesta conferència, Erik Erikson i Bruno Bettelheim van defensar la presència de més dones a les ciències a partir de les inestimables contribucions que una "genialitat específicament femenina" podria fer a la ciència.[4] Quatre anys més tard, el 1969, va compilar una sèrie de dades sobre les experiències de dones científiques i va elaborar un argumentari sobre les dones en (o fora) de la ciència, basades en la "naturalesa de les dones".

El 1974 Keller va impartir el seu primer curs d'estudis de dones. Poc després, va ser convidada a donar una sèrie de conferències sobre el seu treball. Mai no havia compartit les seves experiències personals de la seva història sobre el que era per ella el procés d'una convertint-se en científica i aquesta conferència va marcar el començament del seu treball com a crítica feminista de la ciència. Va plantejar tres preguntes centrals que van marcar la seva recerca i escriptura durant la pròxima dècada.[4]

Una de les seves principals obres va ser una contribució al llibre The Gender and Science Reader. L'article de Keller, titulat "Secrets of God, Nature, and Life", vincula les qüestions del feminisme a la revolució científica del segle xvii i la revolució industrial del segle xviii.[4]

Evelyn Fox Keller ha documentat com l'esfera pública identificada amb els homes i l'esfera privada identificada amb les dones han estructurat el pensament en dues àrees de la biologia evolutiva: la genètica de la població i l'ecologia matemàtica.[5]

CríticaModifica

Alguns investigadors que estudien les dones a la ciència han criticat la versió de la teoria de gènere i ciència de la que va ser pionera Keller. Ann Hibner Koblitz ha argumentat que la teoria de Keller no explica la gran variació entre cultures i períodes de temps diferents.[6] Per exemple, la primera generació de dones a rebre títols superiors europeus ho van ser gairebé íntegrament en les ciències naturals i la medicina, en part perquè aquells camps en aquell moment eren molt més acollidors per les dones que les humanitats.[7] Koblitz i d'altres interessades en defensar el nombre de dones en la ciència han expressat la seva preocupació perquè algunes de les declaracions de Keller puguin soscavar aquests esforços.[8] Entre les crítiques de la teoria de gènere i de ciències de Keller es troba la física matemàtica Mary Beth Ruskai[9] els antics presidentes de l'Associació per a la Dona en Matemàtiques Lenore Blum[10]i Mary Gray,[11] i les investigadores de gènere Pnina Abir-Am i Dorinda Outram.[12]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Dean, Cornelia «Theorist Drawn Into Debate 'That Will Not Go Away'» (en anglès). The New York Times, 12-04-2005. ISSN: 0362-4331.
  2. «Evelyn Fox Keller» (en anglès). Massachusetts Institute of Technology. [Consulta: 20 març 2018].
  3. «FFIPP: Internationals Palestinians and Israelis Working in Solidarity for a Complete End of Occupation and Just Peace» (en anglès). FFIPP-USA, 23-01-2013. [Consulta: 20 març 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 Lederman, Muriel; Bartsch, Ingrid. The gender and science reader (en anglès). London; New York: Routledge, 2001. ISBN 0415213576. 
  5. Londa., Schiebinger,. Has feminism changed science?. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 2001. ISBN 0674005449. 
  6. Hibner Koblitz (2007), Ann «A historian looks at gender and science». International Journal of Science Education, 9, 3, 2007, pàg. 399-407. DOI: 10.1080/0950069870090318.
  7. Koblitz. Science, Women and Revolution in Russia (en anglès). Routledge, 2014-01-02. ISBN 9781134418138. 
  8. 1936-, Keller, Evelyn Fox,. Reflections on gender and science. 10th anniversary ed., 1995. New Haven: Yale University Press, 1995, ©1985. ISBN 9780300065954. 
  9. Ruskai, Mary Beth. «Why Women Are Discouraged From Becoming Scientists» (en anglès). The Scientist, 05-03-1990. [Consulta: 20 març 2018].
  10. Lenore Blum, "AWM's first twenty years: The presidents' perspectives," in Bettye Anne Case and Anne M. Leggett, eds., Complexities: Women in Mathematics, Princeton University Press, 2005, p. 94-95.
  11. Mary Gray, "Gender and mathematics: Mythology and Misogyny," in Gila Hanna, ed., Towards Gender Equity in Mathematics Education: An ICMI Study, Kluwer Academic Publishers, 1996.
  12. Abir-Am, Pnina G.; Outram, Dorinda. Uneasy Careers and Intimate Lives: Women in Science, 1789-1979 (en anglès). Rutgers University Press, 1987. ISBN 9780813512563. 

Enllaços externsModifica