L'Exèrcit francès (en francès: forces armées françaises, sovint dit simplement armée française) constitueixen la força militar de la República francesa encarregada de la defensa del país i de la protecció dels interessos nacionals de França. Estan compostes de quatre grans forces de les quals tres estan sota l'autoritat exclusiva del Ministeri de la Defensa (Ministère de la Défense):[N 1]

Infotaula d'organitzacióExèrcit francès

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusforces armades Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1792
Governança corporativa
Empleats268.000 Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Format per

Facebook: armeefrancaise Instagram: armeefrancaise Modifica el valor a Wikidata
Logo de l'exèrcit de terra
Logdo de la marina nacional
Logo de l'exèrcit de l'aire i de l'espai
Logo de la gendarmeria nacional

La quarta força és la gendarmeria Nacional Francesa (Gendarmerie nationale). Des de la llei del 3 d'agost de 2009,[1] la gendarmeria nacional està adjunta al Ministeri de l'Interior (Ministère de l'Intérieur) i del[2] ministeri de defensa (ministère de la Défense).[N 2] El personal de la gendarmeria conserva el seu estatus militar i certes formacions especialitzades de la gendarmeria (gendarmerie maritime, gendarmerie de l'air...) són posades sota l'autoritat de l'estat major d'altres forces armades.

Les forces armades franceses comprenen també diversos serveis interexèrcit (interarmées) posats sota la direcció del cap de l'estat major dels exèrcits francesos (Chef d'état-major des armées. Des de la promulgació de la llei 97-1019 del 28 d'octubre de 1997 que reformava el servei nacional i suspenia la conscripció, l'exèrcit francès està compost de militars professionals, de militars reservistes (Réserve militaire) i de civils.

Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit francès ha tornat a ser (com abans de 1940) l'exèrcit més nombrós en efectius d'Europa occidental. El 2011 disposava de 296.493 persones de les quals 228.656 eren militars i 67.837 eren civils.[3]

Durant la seua estada a la República Centreafricana s'ha denunciat llançant acusacions per part d'un grup de cent 100 dones i xiquetes d'haver sigut violades pels cascs blaus.[4]

Notes i referències modifica

  1. Art.L. 3211-3. La gendarmerie nationale est une force armée instituée pour veiller à l'exécution des lois. Source Légifrance http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000020954146&dateTexte=&categorieLien=id
  2. « Art.L. 3225-1. Sans préjudice des attributions de l'autorité judiciaire pour l'exercice de ses missions judiciaires, la gendarmerie nationale est placée sous l'autorité du ministre de l'intérieur, responsable de son organisation, de sa gestion, de sa mise en condition d'emploi et de l'infrastructure militaire qui lui est nécessaire. Source Légifrance (voir note ci-dessus).
  3. «Armées : le Livre blanc de la défense nationale et la sécurité nationale» (en francès). [Consulta: 13 novembre 2013].
  4. «International peacekeepers ‘forced Central African Republic girls into sex with dog’». The Times of India, 01-04-2016.
  1. i,a través d'ell del Président de la République française el qual segons la Constitució és el cap dels exèrcits.
  2. Pour l'exécution de ses missions militaires, notamment lorsqu'elle participe à des opérations des forces armées à l'extérieur du territoire national, la gendarmerie nationale est placée sous l'autorité du ministre de la défense. « Le ministre de la défense participe à la gestion des ressources humaines de la gendarmerie nationale dans des conditions définies par décret en Conseil d'État et exerce à l'égard des personnels militaires de la gendarmerie nationale les attributions en matière de discipline. » Source Légifrance (voir note ci-dessus).

Fonts modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exèrcit francès