Exalíptron
Per exalíptron o exaliptre (del grec ἐξάλειπτρον exáleiptron), es cataloguen diversos tipus de got de la ceràmica grega. A vegades es denomina així al coton, i altres vegades s'identifica amb la plemòcoe (de πλημοχόη, de πλήμη ‘plenamar’ i χέω ‘abocar’).[1]
La seva morfologia és la d'un recipient de cos ample i sense anses, amb una característica vora tornada cap a l'interior de l'atuell, en el qual encaixa un tapadora amb o sense mameló d'agafament.[2] Per a Gonzalo Borrás i Guillermo Fatás és un got per a perfums i ungüents (d'or o plata en general), i d'aspecte similar a l'alabastre o el lècit.[3]
També es classifica en aquesta família l'Exaliptre de peu de trípode, pot d'ungüents en general amb el cos cilíndric com el píxide àtic o corinti.
Morfologia modifica
-
Atuell de tipus plemòcoe -
Atuell de peu de trípode
Referències modifica
- ↑ Clark, Elston i Hart, 2002, p. 89 i 130.
- ↑ Caro Bellido, 2008, p. 115.
- ↑ Fatás i Borrás, 1993, p. 141.
Bibliografia modifica
- Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones, 2008. ISBN 84-96191-07-9.
- ; Elston; Hart; Clark Getty Publications. Understanding Greek Vases: A Guide to Terms, Styles, and Techniques (en anglès). Getty Museum Studies on Art, 2002. ISBN 9780892365999.
- ; Elston; Clark Getty Publications. Corpus Vasorum Antiquorum: The J. Paul Getty Museum: Fascicule 2 (en anglès). Getty Museum Studies on Art, 1990. ISBN 9780892361700.
- ; Borrás; Fatás Cabeza Diccionario de Términos de Arte. Madrid: Anaya, 1993. ISBN 84-7838-388-3.
- Ingeborg Scheibler: «Exaleiptra» en Jahrbuch donis Deutschen Archäologischen Instituts. núm. 79, 1964, p. 72–108.
- Wolfgang Schiering: Die griechischen Tongefässe. Gestalt, Bestimmung und Formenwandel (= Gebr.-Mann-Studio-Reihe). 2., wesentlich veränderte und ergänzte Auflage. Mann, Berlín 1983, p. 151, ISBN 3-7861-1325-4.