Èxode (pel·lícula)

pel·lícula de 1960 dirigida per Otto Preminger
(S'ha redirigit des de: Exodus)

Èxode (títol original en anglès: Exodus) és una pel·lícula d'Otto Preminger estrenada el 1960. La pel·lícula descriu de manera novel·lesca els esdeveniments associats a la fundació de l'Estat d'Israel i es basa en la novel·la homònima de Leon Uris. El tema musical, fou escrit per Ernest Gold, i va aconseguir l'Oscar a la millor banda sonora el 1960. La pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaÈxode
Exodus
Exodus poster2.jpg
Fitxa
DireccióOtto Preminger
Protagonistes
ProduccióOtto Preminger
Dissenyador de produccióRichard Day modifica
GuióDalton Trumbo
Leon Uris (novel·la)
MúsicaErnest Gold
FotografiaSam Leavitt, ASC
MuntatgeLouis R. Loeffler
DistribuïdorUnited Artists
MGM (DVD)
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1960
Durada208 min
Idioma originalanglès
Coloren color modifica
Descripció
Basat enExodus (en) Tradueix modifica
GènereDrama
Lloc de la narracióXipre modifica
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0053804 Filmaffinity: 732294 Allocine: 7121 Rottentomatoes: m/1006872_exodus Allmovie: v16326 TCM: 22950 TV.com: movies/exodus Modifica els identificadors a Wikidata

Argument i crítica històricaModifica

L'obra es pren grans llibertats en relació amb la història real del vaixell Exodus. La pel·lícula està basada en una novel·la de l'escriptor Leon Uris.

En realitat, un vaixell anomenat Exodus va ser interceptat el 1947 a l'altura de Haifa per les autoritats britàniques i els seus refugiats van ser transferits a Port-de-Bouc a França i després a camps de deportats a Alemanya. No va ser fins a 1948, després de la creació de l'Estat sionista d'Israel, que una part dels passatgers de l'Exodus va arribar a Palestina.[2]

A l'obra de Leon Uris i la pel·lícula d'Otto Preminger, els personatges principals són tots inventats, i a més els esdeveniments no corresponen a la realitat. Així, a l'obra de Leon Uris una nau, l'Estrella de David, és interceptada a l'altura de Palestina i els seus passatgers són transferits en camps a Xipre. L'Exodus esdevé a la novel·la el vaixell que un agent de l'Haganà, Ari Ben Canaan, interpretat per Paul Newman, compra per transportar els refugiats de l'Estrella de David a Palestina. Després de diverses peripècies i la il·lustració d'antisemitisme de certs oficials anglesos, l'Exodus arribarà a Palestina a la vetlla de la declaració d'independència d'Israel el 1948. Larry Portis fa una anàlisi del film.[3]

Segons ell, la crítica més important sens dubte és que aquesta pel·lícula no presenta més que un costat del conflicte mostrant-nos com alguns membres de la Haganà, poc armats però valents i units, arriben a impedir l'atac dels àrabs, fanàtics i dirigits per antics oficials nazis, ataquen un orfenat jueu que ha estat deixat sense defensa pels britànics despreocupats.

Els àrabs en la seva ràbia no aconseguiran més que matar dues persones: la innocent Karen morta per la nit i el mokhtar del poble àrab veí, l'amic d'infantesa d'Ari Ben Canaan.

El poble àrab és d'altra banda misteriosament abandonat la qual cosa permet als joves sionistes llançar-se a la defensa d'una altra colònia jueva que es veu atacada en la llunyania.

La seva cèlebre música ha estat represa a la cançó d'Edith Piaf Exodus, també ha estat represa pels músics jamaicans, The Skatalites (que tenien el costum d'adaptar a la moda jamaicà músiques de pel·lícules clàssiques com la de James Bond o del Tercer home), i Monty Alexander.

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Èxode (en català). esadir.cat. 
  2. «Exodus». The New York Times.
  3. (anglès) Crítica històrica d'Exodus i comparació amb una altra pel·lícula sobre el mateix tema: Kedma

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Èxode