Expedient de regulació temporal d'ocupació

En la legislació espanyola, un expedient de regulació temporal d'ocupació (abreujat ERTO o ERO temporal) és un procediment mitjançant el qual una empresa mira d'obtenir autorització per a acomiadar treballadors, suspendre contractes de feina o reduir jornades laborals temporalment per a superar una situació excepcional que posa en risc la continuïtat de l'empresa.[1][2]

EspecificacionsModifica

A Espanya, els ERTOs estan regulats per l'article 47 de l'estatut dels treballadors.[3]

A diferència d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO), que implica un acomiadament per sempre, en un ERTO el treballador surt de l'empresa només durant un temps limitat i hi torna passat aquest. L'ERTO es pot aplicar sense tenir en compte el nombre de treballadors que tingui l'empresa.[4]

Mentre s'aplica l'ERTO, el treballador consumeix la seva prestació d'atur. El sou dels primers 180 dies passa a ser el 70%. Si perd la feina, els dies consumits per l'ERTO es descompten del període amb dret a cobrament. És habitual que les empreses negociïn un complement salarial que, tot i això, no acostuma a cobrir el 100% dels ingressos.[2][5]

Legislació aplicableModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica