Fàbrica d'indianes d'Oleguer Iglésias
La fàbrica d'indianes d'Oleguer Iglésias era un edifici situat al carrer de l'Arc del Teatre del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Fàbrica d'indianes d'Oleguer Iglésias | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Fàbrica i edifici residencial | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
Localització | Arc del Teatre (abans Trentaclaus), al costat de l'hort del Convent de Santa Mònica | |||
| ||||
Història
modificaEl 1762, l'hortolà Oleguer Iglésias i Valls va obtenir dels Agustins Descalços del convent de Santa Mònica l'establiment en emfiteusi d'unes casetes al carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre),[1] on establiria una fàbrica d'indianes,[2] que el 1772 era interessada en la Reial Companyia de Filats de Cotó, amb 12 telers.[3]
El 1775, Iglésias va adquirir a Jaume Alardies una finca a l'altra banda del carrer, on hi havia una casa i un joc de pilota.[4][2] El 1783, va constituir la societat Olaguer, Francesca Iglésias i Fill (fàbrica d'indianes de Nostra Senyora de la Mercè i Sant Francesc de Paula), amb 5.000 lliures de capital, i un termini de 8 anys, incorporant el seu primogènit Oleguer Iglésias i Capdevila com a soci, amb una participació de 1/6 part en els beneficis, però sense patir pèrdues si aquestes es produïen. L'administració quedava reservada per a Oleguer pare, mentre que Oleguer fill s'encarregaria de la fabricació, amb un salari de 300 lliures anuals i habitació a la casa-fàbrica.[5][6][7]
El fundador va morir el 3 maig del 1784,[2] i la seva vídua Francesca Capdevila es va declarar en concurs de creditors.[8][9][10] El 1789, un altre dels seus fills, Francesc Iglésias i Capdevila, es va establir a Mèxic, on va fundar una pròspera fàbrica d'indianes,[11] base de la novel·la històrica El Estampado Perfecto (2020) de l'historiador Walter Arias.[12]
El 1799, s'anunciava la venda de les dues finques del carrer de Trentaclaus i d'un prat d'indianes a la Marina de Sants,[13] i el 1811, el pintor d'indianes Antoni Iglésias i Capdevila va demanar permís per a enderrocar parcialment la casa-fàbrica, que amenaçava ruïna.[14][3] El 1814 se'n va ensorrar la part que donava a l'hort del convent, trencant les rodes de la sínia i omplint el safareig de runa, quedant la resta en perill d'esfondrar-se. Segons un dictamen de l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila, les causes eren no tan sols l'antiguitat, sinó també el fet que les parets eren majoritàriament de tàpia i que Antoni Iglésias hi havia tret diverses bigues i marcs que travaven l'edifici. Davant d'aquesta situació i a causa de la manca de recursos econòmics, l'any següent la vídua Teresa Alabau i el seu fill Joaquim Iglésias i Alabau van restituir la propietat als frares.[15][2] Finalment, el 1840, l'altre solar va ser venut en subhasta pública,[16][2] i posteriorment reedificat.
Referències
modifica- ↑ AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/9, f. 184-186, 7-6-1762.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/13, f. 178-196v, 12-10-1840.
- ↑ 3,0 3,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Josep Lluch i Vilallonga, 19-4-1775.
- ↑ AHPB, notari Ramon Mateu i Smandia, manual 1.083/25, f. 130v-105v, 12-8-1783.
- ↑ Arias Estrada, 2021, p. 103.
- ↑ Grau i López, 1974, p. 53.
- ↑ «Causa de Francisca Iglesias y Capdevila, viuda de Olaguer Iglesias, fabricante de indianas, contra diferentes acreedores». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 1994. ACA, 1784.
- ↑ Diario de Barcelona, 16-05-1806, p. 611.
- ↑ Diario de Barcelona, 12-07-1827, p. 1534-1535.
- ↑ Arias Estrada, 2021, p. 102-105.
- ↑ Arias, Walter. El Estampado Perfecto, 20-04-2020.
- ↑ Diario de Barcelona, 27-04-1799, p. 472.
- ↑ «Antoni Iglesias. Pintor d'indianes. Trenta Claus (Arc del Teatre) 5 (al costat de l'hort de Santa Mònica). Casa. Enderrocar fins a rebaixar l'alçada per amenaçar ruïna». C.XIV Obreria C-104/1811-015. AHCB, 07-12-1811.
- ↑ AHPB, notari Josep Clos i Trias, manual 1.1164/20, f. 737v-740v, 14-10-1815.
- ↑ Diario de Barcelona, 22-05-1840, p. 2045-2046.
Bibliografia
modifica- Arias Estrada, Walter Octavio «La indiana y la indianilla a finales del siglo XVIII: Exportación de una actividad industrial catalana»». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 35, 2021, pàg. 97-107.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 281-283. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Grau, Ramon; López, Marina «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle XVIII. Introducció a l’estudi de les fàbriques d’indianes». Recerques: història, economia, cultura, 4, 1974, pàg. 19-57.
- Thomson, J.K.J.. A distinctive industrialization. Cotton in Barcelona, 1728-1832 (en anglès). Oxford Press, 1992.