Fàbrica d'indianes de Miquel Castelló
La fàbrica d'indianes de Miquel Castelló era un edifici situat al carrer de Sant Pau del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica i edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pau, 75-77 | |||
| ||||
Història modifica
El 1765, Josep Galceran Pinós i de Pinós, marquès de Barberà, va establir en emfiteusi al candeler Pau Molins i Carol un hort al carrer de Sant Pau,[1] on aquest va construir un obrador de blanqueig de cera. Molins va morir el 1775, deixant com a hereva universal la seva dona Maria Paula Rotxotxo i Puigdoura (vegeu casa-fàbrica Rotxotxo) i molts deutes.[2] En particular, «la casa y hort del carrer de Sant Pau se trobaba obligada a diferents censals, los quals y las pencions que de ells se devian importaban quasi tant com lo valor de dita casa y hort».[3]
El 1778, els comerciants Miquel (Josep) Castelló, Pau Armet i Josep Samuntà (que el 1775 havíen demanat permís per a reedificar una casa situada als carrers de la Vidrieria i Volta d'en Bufanalla)[4] van adquirir la propietat a la vídua Rotxotxo per 2.420 lliures,[5][6] i hi van establir una fàbrica d'indianes[7] sota la raó social Miquel Castelló i Cia. Samuntà hi va aportar un prat d'indianes[8][9] que li havia establert en emfiteusi el terratinent Josep Albert Navarro-Mas i Marquet a l'actual marina del Prat Vermell.[10][11] Uns anys més tard, la societat es va dissoldre,[12] i el 1781, Castelló cedí el prat, amb la casa i els utensilis corresponents, als altres dos socis.[13] L'any següent, Samuntà vengué la seva part per 3.550 lliures a Armet,[14] que va constituir una nova companyia amb Joan Salgado (vegeu casa-fàbrica Salgado-Güell).
El 1787, Miquel Castelló va demanar permís per a canviar-ne alguns estenedors, ja que les fustes s'havien podrit a causa de la pluja.[15] El desembre del 1793, apareixia al Diario de Barcelona una notícia relativa al furt d'unes peces pintades: «La noche del día 20 del corriente, se desaparecieron de la Porchada de la Fábrica de Miguél Castelló en la calle de S. Pablo, dos Piezas de indiana pintada sin hervir: el que sepa el paradero de dichas Piezas, se servirá dar aviso al Despacho principal del Diario, que se le guardará el secreto, dándole una gratlficacion; y si recaen en persona necesitada, se le dará una crecida limosna.»[16]
A la seva mort, el van succeir el seu gendre Francesc Planas i la seva filla Antònia, que el 1806 van demanar permís per a obrir-hi dues portes i tancar-hi una altra.[17] El 1814, el matrimoni era en concurs de creditors, i els síndics i segrestadors dels seus béns van posar en lloguer el prat d'indianes.[18]
El 1820, Francesc Planas i Castelló va demanar la concessió d'un lloc de venda al mercat de la Boqueria de la Rambla, que li fou denegada.[19] El 1828, Planas va demanar permís per a variar diverses obertures de la façana, segons el projecte del mestre de cases Joan Valls.[20]
Referències modifica
- ↑ AHPB, notari Josep Bonaventura Fontana, manual 1.042/15, f. 373-376, 11-12-1765.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 202, 205.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 205-206.
- ↑ «Miquel Josep Castelló, Pau Armet i Josep Samuntà. Comerciants. Vidrieria i Volta d'en Bufanalla. Enderrocar i reedificar». C.XIV-C8/1775-6. AHCB, 06-07-1775.
- ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, manual 1.106/8, f. 136v-141v, 16-3-1778.
- ↑ Diario de Barcelona, 7-2-1828, p. 303.
- ↑ «Cases reedificades. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante». Cadastre I-34, f. 1396. AHCB.
- ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, manual 1.106/8, f. 414-415v, 31-8-1778.
- ↑ Diario de Barcelona, 3-7-1846, p. 2789.
- ↑ AHPB, notari Francesc Just i Verde, manual 1.060/8 (2a part), f. 6-8v, 24-1-1778.
- ↑ «Diario de Barcelona» p. 843, 21-02-1847.
- ↑ Voltes Bou, 1961, p. 115.
- ↑ AHPB, notari Miquel Arnús, manual 1.075/21, f. 214v-216v, 16-7-1781.
- ↑ AHPB, notari Magí Artigas, manual 1.086/19, f. 28-30, 16-2-1782.
- ↑ «Miguel Castelló. Comerciant. Fàbrica d'indianes. Sant Pau. Canviar els estenedors». C.XIV Obreria C-46/1787-240. AHCB, 23-11-1787.
- ↑ Diario de Barcelona, 22-12-1793, p. 1452.
- ↑ «Francesc Planas i Antònia Castelló. Consorts. Sant Pau. Casa. Obrir 2 portes i tancar-ne una altra». C.XIV Obreria C-99/1806-023. AHCB, 10-02-1806.
- ↑ Diario de Barcelona, 19-9-1814, p. 536.
- ↑ «Rambla, la, plaça de la, o Boqueria. Francesc Planas. Estampador d'indianes». C.XIV Obreria C-81. AHCB, 23-10-1820.
- ↑ «Francesc Planas. Sant Pau, 9. Obrir 1 porta, tancar 1 finestra i engrandir-ne una altra a la planta baixa». C.XIV Obreria C-134/1828-119, 14-06-1828.
Bibliografia modifica
- Sánchez, Paloma; Sarrà, Esther «Els Rotxotxo, una nissaga de naipers de Barcelona amb dos-cents anys d’història (1637-1821)». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXXIII, 2015, pàg. 189-238.
- Voltes Bou, Pere «Repercusiones económicas de la intervención española en la guerra de Independencia de los Estados Unidos». Hispania: Revista española de historia, vol. 21, 81, 1961, pàg. 49-150.