Félix-Marie Abel
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Félix-Marie Abel O.P. (29 de desembre de 1878, Saint-Uze, França - † 24 de març de 1953, Jerusalem, Israel) fou un membre de l'Orde de Predicadors, erudit bíblic, historiador i geògraf francès, gran autor d'obres relacionades amb la història de Palestina.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1878  Saint-Uze (França) |
| Mort | 24 març 1953 (74 anys) Jerusalem (Israel) |
| Sepultura | Jerusalem |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Escola bíblica i arqueològica francesa de Jerusalem |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geografia, arqueologia i estudis bíblics |
| Lloc de treball | Jerusalem |
| Ocupació | arqueòleg, explorador, biblista, monjo, geògraf, pedagog |
| Ocupador | Escola bíblica i arqueològica francesa de Jerusalem (1905–1953) |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
De jove es va traslladar a Jerusalem per continuar els estudis a l'Escola bíblica i arqueològica francesa de Jerusalem, al convent de Saint Étienne, fundada pel teòleg Marie-Joseph Lagrange el 1890.
El 1902 s'hi ordenà sacerdot dominic i decideix romandre a Jerusalem, convertint-se en un expert en la geografia i història de Palestina, i professor de la matèria, càrrec que ocupà fins a la seva mort.
La seva primera obra Gramàtica de grec bíblic es publicà el 1927, seguida el 1933 de Geografia de Palestina, geografia física i històrica.
El 1940 el papa Pius XII el nomena consultor de la Comissió Pontifícia Bíblica. El 1949 es publica la seva obra Els llibres dels macabeus, continuant amb la seva obra pòstuma Història de Palestina, de la conquesta d'Alexandre fins a la guerra jueva i Història de Palestina: de la guerra jueva fins a la invasió àrab, publicades el 1952.