F. Lorée
F. Lorée és un fabricant d'instruments musicals de doble canya establert a París, França.[1] Lorée va produir instruments de nivell professional de la família de l'oboè sota la marca F. Lorée i oboès per a estudiants, de nivell més baix, amb la marca Cabart.
Dades | |
---|---|
Tipus | negoci marca comercial |
Història | |
Creació | 1881 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | loree-paris.com |
F. Lorée va ser fundat el 1881 per François Lorée quan va deixar el seu lloc de cap de taller del constructor d'oboès francès Frédéric Triébert.[2]
L'empresa de Triébert, que van ser els principals constructors d'oboès a França de mitjans del segle XIX a França, es va desmuntar arran de la mort del seu únic propietari, Frédéric Triébert, el 1879. El 1882 hi havia canviat d'administració tres vegades i finalment va ser venuda al fabricant Gautrot, que alhora va ser adquirit per Couesnon el 1884.
L'últim capatàs de Frédéric Triébert, François Lorée (1835-1902), va crear la seva pròpia empresa d'oboè el 1881, que va mantenir l'obra i la tradició de Triébert. Adquirint el contracte de subministrament d'oboès al Conservatori de París el 1882, François Lorée va limitar el seu taller a fer oboès i corns anglesos. Hi ha moltes raons per creure que el professor d'oboè al Conservatoire de París, Georges Gillet, va animar a Lorée a instal·lar la seva pròpia botiga. Els fets que Lorée va adquirir el contracte del Conservatori abans de fer un sol oboè sota el seu propi nom i que va col·laborar amb Gillet en la construcció de l'oboè del sistema 6, suggereix aquest pla.
Fins a mitjans del segle XX, François Lorée gairebé no tingué rivals com a fabricant d'oboès francesos de qualitat. El 1906, treballant amb Georges Gillet, François, el seu fill, Adolphe Lucien Lorée, va modificar el Sistema Triébert 6 al 6bis, un sistema d'oboè que és el més utilitzat universalment. Encara avui dia Lorée segueix sent el principal oboè francès i, en un any normal, pot arribar a fabricar 15.000 instruments.[3] La influència aclaparadora dels oboistes formats a conservatoris francesos que tocaven en orquestres nord-americanes dels anys 1900 va portar a Lorée a dominar el mercat americà durant la major part d'aquest segle; rar és l'oboista nord-americà que no ha tingut un oboè de Lorée en algun moment de la seva carrera.
Altres detalls de la relació Lorée-Triébert els trobem a l'article Robert Howe, "The Boehm Oboe and its Role in the Development of the Modern Oboe", Galpin Society Journal 2003.
Referències modifica
- ↑ F. Lorée History Arxivat 2007-07-03 a Wayback Machine. Retrieved 2007-4-9
- ↑ 100 YEARS F. LOREE: 1881-1981 Arxivat 2008-11-21 a Wayback Machine. by Laila Storch, Journal of the International Double Reed Society, Number 9, 1981. Retrieved 2007-4-11
- ↑ Schuring, Martin. Oboe Art and Method (en anglès). Oxford University Press, 2009. ISBN 9780195374575.