Viquipèdia

Fabio Pusterla

poeta, traductor i assagista suís

Fabio Pusterla (Mendrisio, Suïssa, 3 de maig de 1957) és un poeta, traductor i assagista suís de llengua italiana.

Infotaula de personaFabio Pusterla

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Mendrisio (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, traducció literària i crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, escriptor, traductor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Premis

Llicenciat en literatura moderna per la Universitat de Pavia, ensenya al Liceo Cantonale i a la Universitat de la Suïssa italiana de Lugano. Durant uns anys va donar cursos en la Universitat de Ginebra. Va ser un dels fundadors de la revista literària Idra, publicada a Milà del 1988 al 1998. Col·labora en diaris i revistes de Suïssa i Itàlia, i tradueix principalment del francès, amb alguna inclursió en la literatura portuguesa. Va dirigir l'edició crítica de les obres de Vittorio Imbriani.

Caracteritzada al principi per una forta influència expressionista (com va assenyalar Pier Vincenzo Mengaldo), però amb traços més calms que l'insereixen en la tradició del corrent definit per Luciano Anceschi com la «Linea Lombarda» (Giorgio Orelli i Vittorio Sereni),[1] la poètica de Pusterla s'ha anat acostant cada vegada més a una poesia amb un fort contingut civil,[2] com particularment es veu en Folla sommersa (Multitud submergida), mentre que l'experiència de la traducció estretament lligada a Philippe Jaccottet l'ha portat a una major atenció als objectes quotidians, a les vides i les coses oblidades (així en Le cose senza storia),[3][4] probablement reforçada per l'origen geogràfic descentrat: va créixer en una ciutat fronterera, Chiasso, i el seu treball docent té lloc a Lugano, en la Suïssa de llengua italiana.[5]

Obres modifica

Poesia
  • Concessione all'inverno. Bellinzona: Casagrande, 1985.
  • Bocksten. Milà: Marcos y Marcos, 1989.
  • Le cose senza storia. Milà: Marcos y Marcos, 1994.
  • Danza macabra. Camnago: LietoColleLibri, 1995.
  • Isla persa. Locarno: Il Salice, 1997.
  • Pietra sangue. Milà: Marcos y Marcos, 1999.
  • Sette frammenti dalla terra di nessuno, elaboració gràfica de Livio Schiozzi. Flussio: 2003.
  • Folla sommersa. Milà: Marcos y Marcos, 2004.
  • Movimenti sull'acqua, Faloppio: LietoColleLibri, 2004.
  • Storie dell'armadillo. Milà: Quaderni di Orfeo, 2006.
  • I gabbiani del Guasco, amb un gravat original de l'autor. Milà: Il ragazzo innocuo, 2007.
  • Sulle rive, tra le foglie sui rami. Como: Lithos, 2008.
  • Il motivo di una danza, linòleum original de Luciano Ragozzino. Milà: Quaderni di Orfeo, 2008.
  • Le terre emerse. Poesie scelte 1985-2008. Torí: Einaudi, 2009.
  • Uomo dell'alba, linòleum original de Luciano Ragozzino. Milà: Quaderni di Orfeo, 2010.
  • Corpo stellare. Milà: Marcos y Marcos, 2010.
  • Cocci e frammenti. Lugano: Alla Chiara Fonte, 2011.
  • Argéman. Milà: Marcos y Marcos, 2014.
  • Ultimi cenni del custode delle acque (quattordici frammenti). Messina: Carteggi Letterari, 2016.
Assaig
  • Il nervo di Arnold e altre letture. Saggi e note sulla poesia contemporanea. Milano: Marcos y Marcos, 2007.
  • Una goccia di splendore. Riflessioni sulla scuola. Bellinzona: Casagrande, 2008.
Dialectologia i etnografia
  • Il dialetto della Valle Intelvi: fonetica storica, fonologia, morfosintassi. Pavia, 1981.
  • Cultura e linguaggio della Valle Intelvi. Indagini lessicali ed etnografiche, amb Claudia Patocchi. Senna Comasco: La Comasina Grafica, 1983.
Traduccions
  • Philippe Jaccottet,Il Barbagianni. Amb un assaig de Jean Starobinski. Torí: Giulio Einaudi, 1992.
  • Nuno Júdice, Adagio. Ripatransone: Sestante, 1994.
  • Philippe Jaccottet, Edera e calce. Ancona: Centro Studi Franco Scataglini, 1995.
  • Philippe Jaccottet, Libretto. Milà: Scheiwiller, 1995.
  • Philippe Jaccottet, Paesaggio con figure assenti, Locarno: A. Dadò, 1996.
  • Philippe Jaccottet, Alla luce d'inverno. Pensieri sotto le nuvole. Milà: Marcos y Marcos, 1997.
  • Nel pieno giorno dell'oscurità, antologia de la poesia francesa contemporània. Milà: Marcos y Marcos, 2000.
  • Corinna Bille, Cento piccole storie crudeli, Bellinzona: Casagrande, 2001.
  • Philippe Jaccottet, E tuttavia. Note dal botro. Milà: Marcos y Marcos, 2006.
  • Philippe Jaccottet, La ciotola di Morandi, Bellinzona: Casagrande, 2007.

Premis i reconeixements modifica

  • Premi Internacional Eugenio Montale (1986)
  • Premi Schiller (1986, 2000, 2010)
  • Premi Giuseppe Dessì (2009)
  • Premi Prezzolini (1994), Lionello Fiumi (2007) i Achille Marazza (2008) de traducció literària
  • Premi Gottfried Keller (2007)
  • Premio Svizzero di Letteratura (2013) i Premio Napoli (2013) pel conjunt de la seua obra.

Referències modifica

  1. ↑ Luzzi, Giorgio. Poesia italiana 1941-1988: la via lombarda. Milà: Marcos y Marcos, 1989, p. 32-33. 
  2. ↑ Destefani, Sibilla «"Perché so, adesso so che siamo qui davvero, io e tua madre…". Fabio Pusterla tra dimensione privata e poesia civile: due letture da Corpo stellare». Rivista Europea di Letteratura Italiana. Fabrizio Serra, núm. 41, 2013, p. 125-148. ISSN: 1122-5580.
  3. ↑ Cavadini, Mattia. Il poeta ammutolito. Letteratura senza io: un aspetto della postmodernità poetica. Philippe Jaccottet e Fabio Pusterla. Milà: Marcos y Marcos, 2004. 
  4. ↑ Vischer, Mathilde. La traduction, du style vers la poétique: Philippe Jaccottet et Fabio Pusterla en dialogue. París: Kimé, 2009. 
  5. ↑ Destefani, Sibilla. «Dimensione pubblica e dimensione privata nella poesia di Fabio Pusterla. Una proposta di lettura». A: Tatiana Crivelli, Laura Lazzari. "Chi sono io? Chi altro c'è lì?". Prospettive letterarie dalla e sulla Svizzera italiana. Florència: Franco Cesati, 2015, p. 71-82. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fabio_Pusterla&oldid=28936943»