En astrogeologia, facula (plural faculae; abr. FA) és una paraula llatina que significa «torxa» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un accident topogràfic sobre una superfície planetària que s'observa com una taca brillant.[1] No correspon necessàriament a una formació geològica concreta i pot ser simplement un tret d'albedo diferenciat. És un terme regulat per la Unió Astronòmica Internacional, que assigna els noms de noves faculae en funció dels següents criteris:

  • A Ganimedes: llocs associats a mites de l'antic Egipte (ex.: Abydos Facula, a partir de la ciutat d'Abidos, on s'adorava Osiris).
  • A Cal·listo: déus i personatges associats amb la neu, el fred i l'aiguaneu dels mites i llegendes nòrdiques (ex.: Kol Facula, a partir de gegant islandès de la neu).
  • A Tità: per a faculae individuals, noms d'illes de la Terra que no són estats independents; per a grups de faculae, noms d'arxipèlags (ex.: Elba Facula, Nicobar Faculae).

Referències modifica

  1. (anglès) Descriptor Terms (Feature Types) - Gazetteer of Planetary Nomenclature - International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)