Falquet de Romans

trobador (fl. 1215–1233)

Falquet de Romans[1] (fl....1215-1233 ...) fou un trobador occità. Se'n conserven quinze composicions.

Infotaula de personaFalquet de Romans

BnF ms. 854 fol. 189v, cançoner I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Rumans d'Isèra Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: c84fdd40-024b-40ca-8d70-8f8cd77769ce Modifica el valor a Wikidata

Vida modifica

Falquet apareix en documents d'arxiu de 1233 referents a Provença. Es conserva també una vida que indica que era originari del Vienès, de la ciutat de Romans, que era bon joglar i que havia estat ben acollit per la "bona gent" i que havia et sirventesos joglarescs elogiant els dignes i criticant els malvats.[2]

Pel que fa a les dates, es poden fixar a partir de la poesia que li envià el trouvère Hugues de Berzé que ja era mort el 1220 i els esmentats documents d'arxiu. En la poesia d'Hugues de Berzé el convida a participar en una croada a ultramar i deixa entreveure que els dos ja no són joves i han d'aprofitar per esmenar la vida poc ordenada que han dut fins llavors.[3]

Segons es desprèn d'algunes de les seves composicions, passà alguns anys al nord d'Itàlia (de 1220 a 1225). Els editors situen l'intercanvi de cobles amb Blacatz el 1226, de retorn en terra occitana. Però la cançó de croada és escrita el 1228 a Itàlia altre cop.

Obra modifica

Es conserven quinze composicions de Falquet de Romans. De temàtica i forma variades. També es conserva un salut d'amor d'aproximadament 250 versos (Domna, eu pren comjat de vos).

En algunes peces fa al·lusió a personatges diversos de la literatura de l'època: ja sigui Tristany i Isolda, el roman de Renart o cançons de gesta com el Raoul de Cambrai.

La poesia més famosa és l'alba religiosa, l'autoria de la qual s'ha disputat amb Folquet de Marsella; cada estrofa d'aquesta peça acaba amb un refranh: La nuech vai e'l jorns ve / ab clar cel e sere / e l'alba no·s rete / ans ven belh'e complia ("La nit se'n va i ve el dia, amb el cel clar i serè, i l'alba no triga sinó que ve bella i complida"). En les albes religioses la nit representa el pecat i l'alba o el dia és desitjada com a símbol de la gràcia de Déu.

Cançons modifica

  • (156,3)[4] Cantar vuoill amorosamen
  • (156,5) Ieu no mudaria
  • (156,8) Ma bella dompna, per vos dei esser gais

Cobles modifica

  • (156,1) Aissi com la clara 'stela (cobla en resposta al comte de Biandrate; 181,1 Pois vezem qu'el tond e pela)
  • (156,4) En chantan voill qe⋅m digatz (intercanvi de cobles amb Blacatz)
  • (156,9) Nicolet, gran malenansa (intercanvi de cobles amb Nicoletto da Torino)

Sirventès-cançó modifica

  • (156,2) Aucel no truob chantan
  • (156,14) Una chanso sirventes

Sirventès modifica

  • (156,6) Far vuoill un nou sirventes
  • (156,11) Quan cuit chantar, eu plaing e plor

Cançó religiosa modifica

  • (156,10) Quan ben mi soi perpensatz
  • (156,12a) Senher Dieu, que fezist Adam

Cançó de croada modifica

  • (156,12) Quan lo dous temps ven e vay la freydors

Alba religiosa modifica

  • (156,15) Vers Dieus, el vostre nom e de sancta Maria

Referències modifica

  1. El nom es troba també escrit Folquet, sobretot en els cançoners, ja que aquest darrer nom era més freqüent i portat per altres trobadors. Però en els documents d'arxiu apareix sempre amb -a-. Això ha fet també que algunes peces siguin d'atribució dubtosa entre Falquet de Romans i Folquet de Marsella.
  2. El text de la vida es troba també en Riquer, Los trovadores, p. 1217
  3. La primera estrofa d'aquest poema, en francès, es troba també en Riquer, Los trovadores, p. 1216
  4. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia modifica

Edicions modifica

  • R. Arveiller / G. Gouiran, L'œuvre de Falquet de Romans, Aix-en-Provence, 1987
  • R. Zenker, Die Gedichte des Folquet von Romans, Halle, 1896

Repertoris modifica

  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 329
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Falquet de Romans és el número PC 156]
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 270-271 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatura del cançoner I]

Vegeu també modifica

Llista de trobadors i trobairitz

Enllaços externs modifica