Falsificació
Una falsificació és un acte consistent a la creació o modificació de certs documents, efectes, béns o productes, amb la fi de fer-los semblar com a vertaders, o per alterar-ne o simular-ne la veritat.[1]
Les falsificacions es poden realitzar, entre d'altres, respecte a documents públics o privats, monedes, bitllets o d'altres valors, art i productes de marques comercials. Als primers casos, és un delicte que afecta la fe pública, i es pot àdhuc arribar a ser una modalitat de frau, mentre que l'últim s'entén que és una vulnerabilitat de la propietat industrial (en ser còpies sense llicències, per vendre-les com si fossin originals). El document es considera inautèntic o fals en el sentit diplomàtic independentment de si mostra una veritat. A. Floriano Cumbreño diferencia subreptici (tenen un contingut fals alhora que autenticitat en les característiques externes i internes) i interpol·lat (tenen el contingut modificat).[2]
La disciplina científica que estudia documents per a determinar si són inautèntics és la diplomàtica.[3]
A l'Europa medieval tant particulars, senyors i eclesiàstics realitzaren falsificacions de documents.[4]
A l'Europa de l'edat moderna i durant l'actualitat s'han produït falsificacions de documents i s'han augmentat les tècniques per a detectar-les amb alta fidelitat.[4]
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.2209. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Riesco Terrero, 2000, p. 254.
- ↑ Riesco Terrero, 2000, p. 194.
- ↑ 4,0 4,1 Riesco Terrero, 2000, p. 255.
BibliografiaModifica
- Riesco Terrero, Ángel (ed.). Introducción a la paleografía y la diplomática general. Madrid: Sintesis, 2000. ISBN 84-7738-641-2.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falsificació |