Famílies multiproblemàtiques

Les famílies multiproblemàtiques són agrupacions familiars en les què els seus membres tenen comportaments problemàtics estructurats, estables en el temps i suficientment greus com per necessitar una intervenció externa. Els pares no desenvolupen les activitats funcionals necessàries per un bon desenvolupament de la vida familiar i aquest fet provoca que es trobin en una situació de dependència envers els serveis socials.[1] El context en què es troben les famílies, les seves característiques, els factors de risc, els possibles rols dels membres que en formen part, la valoració de la situació familiar i les actuacions que es poden realitzar en el nucli familiar per millorar la seva situació condicionen el tipus d'atenció que se'ls pot donar.[2]

Anteriorment les famílies multiproblemàtiques (FMP) es denominaven ‘famílies desestructurades'. Aquest terme s'ha canviat i deixat d'utilitzar per la seva connotació negativa, ja que dóna a entendre que són famílies sense estructura, quan la realitat és que cada família té la seva estructura, amb més o menys problemes, recursos i de diferent context social.

Tot i que en totes les famílies hi ha problemes, en les famílies multiproblemàtiques n'hi ha més d'un o d'una magnitud/repercussió d'un grau alt.

TendènciaModifica

En aquestes famílies o unitats de convivència, hi ha una tendència a que hi hagi una combinació de múltiples problemes, pobresa i/o falta de recursos i problemes de salut mental generats per aquestes situacions. Tots aquests facotrs poden, fàcilment, portar a un alt nivell de risc d'exclusió sociacausat per les situacions estructurals cícliques.

FactorsModifica

  • Múltiples problemes i crisis cícliques.
  • Desorganització.
  • Abandonament de funcions parentals.
  • Aïllament.
  • Situacions econòmiques precàries o inexistents.

Múltiples problemes i crisis cícliquesModifica

Aquestes famílies es veuen afectades per diferents problemàtiques que poden donar-se a la vegada, alternar-se o rellevar-se, tant individuals com familiars. Cal tenir en compte que generalment, un problema que es repeteix té un perquè. A més a més si no s'actua passa a ser més sever.

Tot això fa que representin una situació permanent d'adversitat. Els problemes més habituals són:

  • Negligència: Es descuida l'atenció familiar. Normalment la negligència és cap a la persona vulnerable.
  • Violència intrafamiliar: pot ser psicològica i/o físcia. Representa una tensió contínua.
  • Abús sexual: normalment l'abús sol ser donat per una persona propera, ademés hi ha un gran risc de normalitzar-lo fins l'adolescència. També cal tenir en compte la complicitat de qui ho sap i no diu res, cal estar atentes a les senyals simptomàtiques.
  • Situacions de depressió/desànim: condiciona el motor de la motivació de la família. Cal saber mantenir distància i ajudar a sortir de l'espiral.
  • Les crisis cícliques poden donar pas a la cronificació, que és la permenència dels cicles repetitius.

DesorganitzacióModifica

Hi ha una estructura caòtica, on els rols paternals i/o maternals no estan ben definits o estan abandonats creant així una manca d'hàbits i rutines. Aquesta situació esdevé en una comunicació disfuncional, provocant distanciament entre els membres de la família.

  • Estructura Caòtica. pot ser que: no hi hagi una definició dels rols, s'abandonin els rols parentals (negligència), hi hagi una manca d'hàbits i rutines.
  • Comunicació disfuncional. Pot ser que: no hi hagi espais comunicatius entre les membres de la família, hi hagi un distanciament entre aquestes o també que hi hagi canvis de diàleg o de raonaments imposats per la força. Si no intervenim o vulnerem aquestes situacions crea problemes.

Abandonament de funcions parentalsModifica

El pare i/o a la mare estan absents. Qüestió que crea una manca d'afecte i no és dona lloc la transmissió dels primers valors. També és absent el sentiment de responsabilitat.

Per exemple, per feina una de les dues (o les dues figures) poden estar poc a casa. Aquesta manca es sol intentar cobrir amb coses materials.

  • No desenvolupar valors ni cultura.
  • Manca d'afecte: pot donar-se en els primers vincles afectius o també pot ser que en algun moment es trenqui.
  • Alt nivell d'incompetència: molts cops deguda a un manca de recursos, ja que la persona no sap com fer-ho i es sent desbordada.
  • Abandonament de la cura de la menor: abandonament de la responsabilitat.

AïllamentModifica

Els vincles són febles o inexistents. L'aïllament pot sorgir tant de la família propera i d'altres persones amb relació (amics), com de la xarxa de suport social / institucional. També suposa una manca de participació social i comporta un sentiment d'abandó que és més difícil de remeiar a mesura que avança el temps, té també una gran repercussió a nivell de salut mental.

Situacions econòmiques precàries o inexistentsModifica

Les situacions econòmiques precàries o inexisitents venen donades per una situació d'atur, d'unes condicions laborals precàries o ve de l'abandó per part de les institucions, així com de la falta de coneixement sobre les diferents prestacions a les que es poden accedir.

Les situacions econòmiques precàries o inexistents suposen, de nou, un sentiment d'abandó i frustració per part de qui les pateix. D'aquesta manera, també agreugen l'aïllament social, ja que impedeixen a la persona a accedir a espais lúdics o d'oci. Això últim afecta tant a la o les persones responsables de la família com a aquells i aquelles de qui es té cura.

A més a més, aquestes situacions poden, fàcilment, provocar o agreujar situacions de tensió a casa, així com ser el detonant d'un trastorn d'ansietat, estrès o altres trastorn de la salut mental.

Els sis eixos transversalsModifica

  1. CONVIVÈNCIA: Valorar situacions de conflicte familiar, condicions associals i/o delictives.
  2. MANCA D'ATENCIÓ: Als membres més vulnerables: menors, adults amb diversitat funcional o trastorns de la salut mental i gent gran.
  3. DIFERÈNCIA DEL DIÀLEG: Discussions freqüents, conflicte de rols, condicions autoritàries.
  4. HISTÒRIA PERSONAL I FAMILIAR: Violència, tensió continuada, maltractament físic, emocional i psicològic, abús sexual, immaduresa per assumir responsabilitats parentals, absència a la llar, malaltia crònica.
  5. MANCA DE SUPORT: Tant familiar com social en moments crítics i de necessitat.
  6. VINCLES AFECTIUS: Quants menys vincles es tinguin més vulnerable serà la persona.

Estratègies per intervenirModifica

  • Ampliar els recursos/opcions de participació.
  • Establir contractes de participació/col·laboració.
  • Aprofitar la motivació pel canvi a partir de situacions de crisi.
  • Desenvolupar/Establir metes realistes a curt termini.
  • Evitar un enfocament per reacció, és a dir, no actuar únicament davant d'un problema.
  • Oferir possibilitats d'altres serveis especialitzats.
  • Involucrar totes les parts.
  • Oferir suport emocional per tal de tenir recursos de gestió emocional (habilitats socials)
  • Informar i/o derivar: per exemple informar sobre possibles ajudes econòmiques o derivar a serveis especialitzats.
  • Formar i orientar en etapes formatives.
  • Atendre motivacions i interessos.
  • Orientar sobre espais i relacions de confiança (vincles).
  • Fomentar el diàleg com a eina comunicativa clau.
  • Revisar les rutines i hàbits per veure quines podem modificar i/o impulsar o eliminar.
  • Sensibilitzar sobre el repartiment de tasques i responsabilitats.
  • Motivar i orientar sobre l'orientació laboral.
  • Oferir i proposar espais alternatius, com podria ser el del lleure.
  • Establir estratègies de motivació: voler fer quelcom.

ReferènciesModifica

  1. 1938-, Cancrini, Luigi,. W Palermo viva : storia di un progetto per la prevenzione delle tossicodipendenze. Nuova Italia scientifica, 1994. ISBN 9788843001316. 
  2. «Características deLa familia multiproblemática y el model sistémico.» (en castellà). Rodríguez Martínez, M., 2003. [Consulta: 22 maig 2017].

Sánchez, N., Camps, C., Román, M.A. Context de la intervenció social. Barcelona: Altamar