Far d'Alexandria

El far d'Alexandria (també anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set meravelles del món antic. Construït al segle iii aC en l'època hel·lenística, va estar en funcionament durant molt de temps, fins que dos terratrèmols van conduir al seu enderroc al segle xiv.

Infotaula edifici Far d'Alexandria
1909
Epònim	Illa de Faro
Dades
Tipus	Far antic, edifici desaparegut i meravella del món antic
Part de	Les set meravelles del món
Arquitecte	Sòstrat
Construcció	c. 279 aC
Data de dissolució o abolició	1480
Cronologia
956	terratrèmol
1303 (Gregorià)	1303 Crete earthquake (en)
1323 (Gregorià)	terratrèmol
1480	demolició
299 aC – 279 aC	construcció
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït permanentment tancat
Estil arquitectònic	arquitectura hel·lenística
Mesura	137 () m
Abast del far	25,3 mn
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Alexandria (Egipte)
Localització	Illa de Faro
Banyat per	delta del Nil i mar Mediterrània
31° 12′ 51″ N, 29° 53′ 06″ E
Activitat
Utilització	? – 1303 (Gregorià)

Història

Era una torre que el rei egipci Ptolemeu Sòter va decidir construir per guiar els vaixells cap al port d'Alexandria i identificar la situació de la ciutat des de molt lluny. L'edifici es va acabar durant el regnat del seu fill, Ptolemeu II Filadelf. En va dirigir les obres l'arquitecte Sòstrat de Cnidos i es creu que media entre 110 i 130 metres d'alçada. Va ser una de les estructures més altes aixecades per la mà de l'ésser humà fins a temps moderns.

Construït amb blocs de pedra blanca, el far estava dividit en tres seccions: una base quadrada amb un buit al mig, una part central de forma octogonal i, al remat, una capçalera cilíndrica. Al capdamunt estava equipat amb espills metàl·lics que de dia n'assenyalaven la posició reflectint la llum del sol. De nit s'hi encenia una foguera que, segons es diu, es veia de 50 km lluny. Tal com es pot veure en imatges del far reproduïdes en monedes romanes encunyades a la seca d'Alexandria, tenia quatre estàtues de tritons bufant uns corns, un a cada cantó de l'edifici. En el període romà també hi havia una estàtua dalt de la torre.

La torre agafa el nom de la illeta connectada artificialment per un dic amb el port alexandrí on es va situar, anomenada Faros. Aquest topònim ha estat l'origen etimològic de la paraula far en moltes llengües romàniques, com en català mateix, en francès (phare), en italià (faro), en portuguès (farol), en espanyol (faro) i en romanès (far). Com passà amb el Mausoleu d'Halicarnàs, doncs, el nom de la torre de Faros designarà totes les construccions posteriors realitzades a fi de mostrar el camí als vaixells.

Amb l'excepció de la Gran Piràmide de Gizeh, el far va ser una de les set meravelles del món antic que més temps va sobreviure. Fou severament malmès per dos terratrèmols als anys 1303 i 1323, fins al punt que el viatger àrab Ibn Battuta va escriure que es lamentava del mal estat de l'edifici. Fins i tot el poc que en quedava va desaparèixer el 1480, quan el soldà egipci d'aleshores, Qàït-bay, n'utilitzà els enderrocs per construir un fort allà prop.

El 1994, un equip arqueològic francès descobrí restes del far al fons del mar, vora el port oriental d'Alexandria. El 2015 el Comitè Permanent de les Antiguitats Egípcies va aprovar un projecte de reconstruir el far, que van presentar al govern d'Egipte. El 2016 el Ministeri d'Antiguitats egipci tenia plans de crear-hi un museu subaquàtic.

• 
  El Far d'Alexandria, dibuix de Sidney Barclay al segle xix.
• 
  Reconstrucció del far a la Xina
• 
  El Far d'Alexandria encunyat a dues monedes de l'època d'Antoni Pius i Còmode