Fatima Gailani

negociadora per la pau afganesa

Fatima Gailani (paixtu: فاطمه گیلانی) (Kabul, 1954)[1] és una líder política afganesa i activista pels drets de les dones, que abans va exercir com a presidenta de la Societat de la Mitja Lluna Roja Afganesa.

Infotaula de personaFatima Gailani
Nom original(ps) فاطمه گیلانی Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1954 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Kabul (Afganistan) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceu francès de Kabul
Universitat Shahid Beheshti
Muslim College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAhmed Gailani Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter: FatimaGailani Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Gailani és la filla d'Ahmed Gailani, el fundador del Front Nacional Islàmic de l'Afganistan (NIFA) qui va lluitar contra els soviètics a la guerra afganosoviètica. Es va graduar de secundària al Centre d'Enseignement Français a Afganistan.[2] Després va obtenir un màster en literatura persa a la Universitat Shahid Beheshti de l'Iran i un títol en estudis islàmics al Muslim College de Londres. Mentre estava exiliada a Londres durant la dècada del 1980, va exercir com a portaveu del Partit NIFA a Occident.[3][4]

Després que els talibans prenguessin el control de l'Afganistan el 1996, va convèncer Muhàmmad Sàyyid Tantawí, el Gran Imam d'al-Azhar, perquè emetés una fàtua que condemnés als talibans per la prohibició dels talibans de l'educació de les nenes. Després de la caiguda del règim taliban el 2001, va tornar a l'Afganistan com a delegada a la Loya jirga 2002 i després per participar en l'elaboració d'una nova constitució.[5]

Del 2005 al 2016, va exercir com a presidenta de la Societat de la Mitja Lluna Roja Afganesa.[6][7] El 2017, va exercir com a presidenta de la Conferència de la Creu Roja.

Durant el procés de pau afganès després del 2018, va ser membre de l'equip de negociació del govern afganès.[8] Mentre es recuperava d'un càncer, va ser una de les quatre dones que van participar en converses amb els talibans a Doha, Qatar, el 2020.[9][10]

Després de la caiguda de Kabul l'agost de 2021, va declarar que l'equip negociador havia estat a prop d'un acord de pau «i aleshores, vaja, el president ha desaparegut. Per l'amor de Déu».[11][12]

El desembre de 2021, va ser inclosa a la llista de les 100 dones de 2021 de la BBC.[13]

Referències modifica